Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037
Sinopsi:
Una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs cinc any enrere. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura. 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Modalitat juvenil.
Opinions:
- Aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha semblat molt interessant. M’ha semblat que el caràcter dels personatges està molt ben descrit. El meu personatge preferit és l’Aminata perquè al llibre diu que sempre està feliç i sempre m’imagino que és la meva germana.
- Em va agradar molt el llibre, encara que ja me l’havia llegit. Narra el cap de setmana d’uns antics companys de classe que queden per desenterrar una capsa que els seu tutor els va fer omplir amb un objecte que simbolitzés la infantesa, un altre que representés el futur i un paper amb alguna cosa escrita, que volguessin fer desaparèixer. Trobo que els personatges són bastant realistes i la portada m’encanta.
- M’ha agradat molt aquest llibre, ja el coneixia pel Pla de Lectura, però no l’havia llegit encara. La història està molt ben pensada, és curta de llegir i molt entretinguda. Cada cop que hi ha un capítol dels que expliquen el misteri, et penses que el “culpable” és una persona diferent, i fins al final no saps qui és el narrador, trobo que està molt bé.
- És un dels meus llibres preferits. M’agrada molt i m’agrada que hi hagi intriga fins al final. Però hi ha cops que m’he liat una mica. Trobo que m’ha donat prou pistes per poder imaginar-me als personatges.
- Ha estat un llibre molt interessant perquè t’ensenya que no totes les persones simpàtiques ho són de veritat. M’agradaria que el professor no hagués mort d’aquesta manera i continués viu per veure la reacció de tothom al veure que realment qui era la Clàudia. Jo em tornaria a llegir aquest llibre ja que et fa veure una realitat sense filtres del món i de les persones tan cruels que pot arribar a haver-hi.
- Està bé, però no m’ha agradat el final, ja que durant les pàgines del mig semblava una cosa amb una expectativa molt alta, però arribes al final i et decep perquè escullen com a “villà” un personatge súper secundari, i a sobre no et donen els motius de per què ho va fer, em sembla un personatge súper pla.
- Aquest llibre m’encanta, no és la primera vegada que me’l llegeixo però com si ho fos, el suspens de no saber qui és el culpable i la història de cada personatge són impressionants i estan súper ben pensats, ja que al final no t’esperes el resultat, no saps qui és el culpable ni el descobridor fins que no arribes al diumenge al matí, al peu del salze.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 8,75/10
L’ocell que no passava els dijous
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Sílvia Cabestany
Editorial: Animallibres, 2016
Pàgines: 112
ISBN: 9788415975786
Sinopsi:
La senyora Vitxissuàs era cuinera. Havia treballat en un munt d’hotels i restaurants, però hi havia un lloc on no li agradava gens anar a cuinar: a les escoles. I és que els nens i les nenes no s’acabaven el menjar del plat, el llençaven a terra o se l’amagaven a les butxaques. Qui li hauria dit que ara que s’havia jubilat tornaria a una escola? Just abans de sortir cap allà, un ocell preciós es va aturar a la seva finestra. Semblava sorgit d’un conte…
Opinions:
Als participants del club de lectura Galectors els ha agradat molt aquesta lectura, l’han gaudit i asseguren que la recomanarien molt a altres nens i nenes perquè té moltes qualitats com que és divertit, que explica contes dins de la història i que les il·lustracions que l’acompanyen són molt boniques.
Durant la tertúlia van parlar de com són els menjadors escolars, alguns participants asseguren que tot plegat és massa ecològic, que les truites són d’espinacs enlloc de patates (que els agrada més), que els canelons són de verdures i, el seitán, que és una cosa estranya que no agrada a ningú. Estan d’acord amb afirmar que molts nens i nenes són una mica llepafils amb el menjar. Tot i així, els agrada compartir aquesta estona amb els companys i vam riure amb anècdotes de menjar volador i amagatalls insospitats per aquelles menges que no els fan el pes.
Arran d’un fragment van expressar quines són les seves aspiracions per al futur i em van sorprendre en descobrir que podria ser que estés conversant amb futurs escriptors, poetes, il·lustradors, biòlegs marins, cuiners, professors de nens petits, enginyers robòtics, dissenyadors de moda, ensinistradors de gossos, guionistes de videojocs i fins i tot, directors de cinema!
Com veieu, compartir tertúlies amb nens i nenes lectors és un gran plaer que us animo a descobrir.
Nota mitjana: 8,3/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Josep Vallverdú
Il·lustrador: Manuel Cusachs
Editorial: Fil d’Aram, 2017
Pàgines: 100
ISBN: 9788494470325
Sinopsi:
En la nostra llengua s’han escrit extraordinaris llibres de poemes dedicats als animals. De ben segur que en coneixeu més d’un d’aquests llibres i recordeu algun poema que sabeu dir de memòria. Oi, que sí?
Josep Vallverdú n’ha escrit dos d’aquests llibres. En el segon, BESTIOLARI 2, hi ha quaranta-dos poemes que us agradaran tant, que voldreu llegir-los i rellegir-los, dir-los en veu alta, buscar oients per recitar-los-hi de memòria… O, fins i tot, representar-los.
Opinions:
Els nens i nenes del Club de Lectura Galectors han gaudit molt amb aquesta lectura i s’han mostrat molt engrescats en la tertúlia, amb ganes de llegir els poemes que més els han agradat, de fet, hem improvisat un recital de poesia ben divertit. En general, els han agradat molt els poemes, pel to humorístic que tenen, la gran majoria i, gairebé tots han destacat les il·lustracions de Manuel Cusachs.
M’ha sorprès la gran acollida que ha tingut el llibre i les ganes que han mostrat per llegir l’anterior volum del mateix autor, visca la poesia!
- A mi m’ha agradat molt perquè és peculiar, diferent dels altres llibres, és fàcil de llegir i molt entretingut.
- Aquest llibre m’ha agradat molt perquè els poemes són molt divertits i alguns et fan riure. El que més m’ha agradat ha sigut el del lluç perquè és com que es fa passar per una persona perquè diu que està a la parada d’autobús i és molt divertit. M’ha agradat molt!
- M’ha agradat perquè té rimes i són d’animals, és divertit i no té molta lletra.
- A mi la poesia no m’agrada molt, però aquest que era de l’abecedari sí que m’ha agradat.
- En la meva opinió el més xulo és el poema del kiwi.
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre de poemes, els meus preferits són el del paó, el ximpanzé, el dofí i l’ós blanc. Tots els poemes són sobre un animal.
- A mi aquest llibre m’ha agradat molt (li he posat un 9,1), i el poema que més m’ha agradat és el del peresós, però gairebé tots m’han agradat. El que menys ha sigut el de la llama, perquè no l’he entès molt bé.
- Jo l’he trobat normal quan llegia m’avorria, però les il·lustracions les he trobat divertides. La pàgina que més m’ha agradat ha sigut la de la X, el ximpanzé. M’ha agradat que rimin els poemes.
- Va sobre poemes enginyosos sobre animals i està bé i és entretingut. Opino que els poemes estan ben fets i que en Josep Vallverdú ha dedicat moltes hores de treball per fer aquest llibre.
*****
Nota mitjana: 7,8/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Deborah Wiles
Editorial: Viena, 2018
Pàgines: 265
ISBN: 9788483309230
Sinopsi:
La protagonista d’aquesta novel·la diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Sembla estrany, però no ho és tant si tenim en compte que la seva família porta la funerària del poble. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies… O això era el que es pensava fins que les coses van començar a anar-li molt malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu. Però és que la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les enfrontaràs.
Opinions:
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre, sento que el tema és molt bo i m’hi vaig enganxar de seguida. Està tot molt ben explicat, sense massa detalls o coses innecessàries i m’ha fet sentir que estava dins el llibre. Mentre llegia he sentit moltes emocions, de moment és el llibre que més m’ha agradat de tots els que he llegit aquest any.
- M’ha agradat que parli de la mort obertament, sense fer-ne un tabú. També m’han agradat les il·lustracions i que hi hagi un mapa al principi del llibre.
- M’ha agradat més del que m’esperava pel títol. Una cosa que m’ha semblat curiosa és que hi havia diferents aventures. Passaven coses que no tenien gens de semblança, com per exemple, quan parla de la mort dels seus rebesavis, i després parla d’una aventura amb el seu cosí. El que no m’agraden són els noms (la majoria).
- Té una bona història però la portada et fa rebutjar el llibre ja que és bastant infantil. Al llibre li falta un final perquè quan l’acabes és com si li haguessin arrencat les últimes pàgines. Per mi, no hi haurien d’haver els dibuixos dels personatges ja que m’agrada imaginar-los.
- Al principi no em va agradar molt però després es posa més interessant. També m’agrada perquè toca molt bé el tema de la mort, ja que ara hi ha molts llibres que eviten parlar d’aquest tema i a vegades no ho fan tan bé.
- M’han agradat molt les il·lustracions del llibre.
- A mi m’ha agradat que hi hagués una nena que a casa seva tenen una funerària, m’ha impressionat i a la vegada espantat una mica, perquè no li afecta gens.
- M’ha agradat molt perquè no és la mena de llibre que m’esperava per el títol. M’han agradat molt les il·lustracions.
- A mi m’ha agradat aquest llibre perquè m’agraden les històries tristes i aquest és molt original, es llegeix molt bé.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,82/10
Club de Lectura Juvenil Pàgines en blanc…
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Editorial: Edebé, 2018
Pàgines: 119
ISBN: 9788468334585
Premi Edebé de Literatura Infantil 2018
Sinopsi:
Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans que arribessin a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.
Opinions:
Soc una nou, ha estat una lectura diferent que ha despertat l’interès dels nens i nenes per la seva peculiaritat veu narrativa. Els ha costat, però, entendre que és un joc de l’autor a l’hora d’explicar la història i això els ha desencantat una mica. Els han cridat molt l’atenció els personatges, per les seves peculiars personalitats. Del protagonista n’han dit coses molt boniques i quan els vaig demanar que el definissin amb una paraula, aquests van ser els adjectius que van escollir: Valent, amable, atrevit, segur de sí mateix, simpàtic, curiós, generós i empàtic. Com podeu veure, un personatge adorable que ens ha robat el cor a tots!
- Llegir aquest llibre m’ha fet una mica de pena perquè moren els pares, però m’agrada que hagi estat valent per salvar el gat.
- Aquest llibre m’ha semblat estrany, està escrit com del revés, primer explica una cosa i després la desenvolupa.
- Aquest llibre és la cosa més rara que he llegit a la meva vida! I a sobre el jutge no para de dir que es vol jubilar. És surrealista.
- No tenia molt sentit.
- Em sembla molt surrealista dir que un nen és una nou, perquè olora com una nou.
- L’he trobat estrany, si és un nen no és una nou.
- No m’ha agradat molt perquè és estrany.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 6,3/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Francesc Puigpelat
Editorial: Cruïlla, 2017
Pàgines: 30
ISBN: 9788466143523
Premi Gran Angular 2017
Sinopsi:
Uns quants anys després de la mort misteriosa del seu germà, la Julie torna al Marroc per mirar de descobrir què va passar. Allà coneix la Fàtima, una jove òrfena amb un passat fosc. Totes dues juntes faran uns descobriments increïbles que posaran les seves vides en perill.
Opinions:
- Aquest llibre m’ha semblat molt interessant, m’ha agradat que les noies fossin tan atrevides i les més valentes. Que la Julie fos la seva tieta i que el Pol en veritat fos el Djinn de les neus ia més el pare de la Fàtima.
- Aquest llibre m’ha agradat molt. Passaven coses que no t’esperaves. Però una cosa que no m’ha agradat és que per mi, ha passat tot molt lent. Haig de dir que no m’esperava que m’agradés tant, m’ha semblat molt entretingut i interessant.
- M’ha agradat i interessat molt, però hi havia coses que no sabia fins a quin punt eren reals. No coneixia al Francesc Puigpelat, però m’ha agradat molt fer-ho per la manera com escriu.
- Ha estat bé però hi havia vegades que era cansat de llegir perquè s’enrotllaven molt amb coses que podrien haver dit amb poques paraules. Però el gir que fa al final no me l’esperava i m’ha agradat molt.
- M’ha semblat interesant però la part que més m’ha agradat, ha estat quan han trobat els dibuixos. Però m’ha semblat que explicaven coses amb massa paraules quan ho podien dir més breument, també crec que la lletra era molt petita.
- No m’he pogut acabar el llibre, però el que he llegit m’ha agradat molt, m’ha semblat súper interessant. M’ha fet gràcia al principi quan la Fàtima diu que tothom dona per fet que ella i l’Ibrahim acabarien casats.
- A mi m’ha agradat perquè era interessant, no me l’he pogut acabar però me l’emportaré per saber com acaba la història.
- El llibre comença que és avorrit però a mesura que avança et comença a agradar. Trobo que la història és bastant previsible i és fàcil que t’imaginis el que passarà.
- Aquest llibre m’ha agradat. Un personatge que m’ha agradat molt ha estat la Julie Bonnet, la seva actitud tossuda em recorda una mica als meus germans. El llibre m’ha recordat molt a una pel·lícula que m’encantava de petita i bàsicament passava el mateix, o sigui que la història no m’ha sorprès.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,1/10
Club de Lectura Galectors
La setmana passada vam estrenar el nou curs de trobades amb el Club de Lectura Galectors de la biblioteca, amb nens i nenes d’entre 9 i 11 anys, per conèixer-nos una mica, els participants van compartir amb la resta quins són els seus llocs preferits per llegir i quins són els moments perfectes per fer-ho, també van intercanviar les seves lectures d’estiu recomanant-se entre ells els llibres que més els han agradat i, donat que van ser molt efusius amb aquestes recomanacions hem pensat que estaria bé compartir-los amb altres lectors, encara que no siguin del club, així que us proposem tots aquests llibres!
Harry Potter i la pedra filosofal. J.K. Rowling (Empúries)
Harry Potter i la cambra secreta. J.K. Rowling (Empúries)
La pastisseria Bliss. Kathryn Littlewood (B de Blok)
Isadora Moon celebra el seu aniversari. Harriet Muncaster (Alfaguara)
Isadora Moon va al ballet. Harriet Muncaster (Alfaguara)
La Puerta mágica. Martina D’Antiochia (Montena)
Diari del Greg. Tot o res. Jeff Kinney (Estrella Polar)
Diari d’una penjada. Manual de supervivència a l’institut. Rachel Renné Russell (Estrella Polar)
Oriol Pelacanyes. Creuer paradís. Eva Santana (Baula)
Fairy Oak. El secret de les bessones. Elisabetta Gnone (Estrella Polar)
Perrock Holmes. Pistas a cuatro patas. Isaac Palmiola (Montena)
Perrock Holmes. Dos detectives y medio. Isaac Palmiola (Montena)
I si voleu algunes idees per trobar bons llocs per llegir, us en proposem alguns:
- Una terrassa o un jardí.
- La biblioteca (ens encanta aquesta recomanació!)
- El sofà de casa
- Estirat a la gespa o en un prat
- Al llit de casa
- Sota l’ombra d’un arbre
Ara només us cal decidir i gaudir de la lectura!
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín
Ahir vam estrenar el nou curs de trobades amb el Club de Lectura Juvenil de la biblioteca, els nois i noies van intercanviar les seves lectures d’estiu recomanant-se entre ells els llibres que més els han agradat i, també, desaconsellant-ne algun que consideraven horrible.
Els vam demanar que compartissin quines manies o preferències tenien com a lectors i van sortir totes aquestes, comprovareu que són lectors molt exigents! 😉
- No m’agrada gens l’olor que fan alguns llibres antics i per això, de vegades, els hi poso colònia.
- M’encanta llegir quan em desperto i mai abans d’anar a dormir.
- Encara que un llibre no m’agradi, me’l llegeixo fins al fi
- nal per a poder criticar-lo bé.
- Em molesta molt que els llibres tinguin faltes d’ortografia.
- Quan fem lectures col·lectives a l’institut, m’agrada avançar-me unes quantes pàgines per saber què passarà.
- Mirar el final del llibre, quan tot just l’he començat.
- No suporto que se’m doblegui la portada!
- No suporto trobar guixades dins d’un llibre.
- Necessito llegir per agafar el son abans d’anar a dormir.
- No m’agrada folrar els llibres de lectura.
- No m’agraden els llibres amb les pàgines setinades, perquè rellisquen.
- M’encanta la olor de llibre nou.
- No m’agrada que em molestin mentre llegeixo, ni que em soni el telèfon, ni tan sols en vibració.
- Per llegir necessito estar còmode, preferiblement al meu llit amb els coixins, la manta i got d’aigua.
- M’agraden els llibres amb capítols curts.
- No m’agrada que la gent que llegeix en veu alta s’equivoqui de línia.
- No m’agrada trobar faltes d’ortografia en un llibre.
- Odio que les pàgines d’un llibre siguin tan fines que es trenquin només de passar-les.
- Quan un llibre molt, em costa molt anar-me’n a dormir perquè no puc parar de llegir.
- M’agraden els llibres de paper però a vegades llegeixo en digital.
- M’agraden els llibres amb tapa dura.
- No m’agrada utilitzar punts de llibre perquè els perdo.
- M’agrada marcar les frases que m’agraden molt dels llibres que llegeixo.
- No m’agrada que la lletra sigui molt petita.
- Mentre llegeixo vaig doblegant el punt de llibre fins que es fa malbé, per això, per cada llibre que llegeixo necessito uns quants punts de llibre.
- Quan una paraula no l’entenc o no em sona bé, la rellegeixo diverses vegades per acostumar-m’hi.
- No m’agraden els llibres que fan servir un vocabulari massa culte.
- No m’agraden els llibres amb finals precipitats que acaben en una fulla.
- Mentre llegeixo m’agrada tocar una pilota de goma fina.
- Quan una novel·la m’agrada no puc parar de llegir-la.
- No surto mai de casa sense un llibre.
- Si el llibre és meu, marco les pàgines que més m’agraden.
- Els llibres que més m’agraden els poso en un prestatge diferent, per tenir junts tots els meus preferits.
- No deixo mai un llibre a mitges.
Sigui com sigui, ens encanta comptar amb joves tan lectors i participatius, cada tertúlia amb ells és una aventura en la que aprenem tots plegats i sobretot, compartim el gran plaer que és la lectura!
Club de Lectura Juvenil
Biblioteca Ernest Lluch i Martín
Autora: Judi Barrett
Il·lustrador: Ron Barrett
Editorial: Corimbo, 2012
Pàgines: 30
ISBN: 9788484704485
Sinopsi:
El petit poble de Mastegaiempassa era, més o menys, com qualsevol altre poble excepte perquè el temps canviava tres vegades al dia: a l’hora d’esmorzar, a l’hora de dinar i a l’hora de sopar. Però no plovia mai pluja, no hi nevava mai neu i no hi bufava mai vent. Plovia sopa i suc de fruita, nevava puré de patata i de vegades hi havia tempestes d’hamburgueses. Però un dia el temps va empitjorar.
Opinions:
“Fa una miqueta de gràcia perquè cau menjar del cel.”
“Les il·lustracions tenen molts detalls divertits.”
“M’ha fet molta gràcia la il·lustració del macarró gegant al cap.”
“És molt divertit i et fa venir gana.”
“És molt guai.”
“M’ha fet molta gràcia.”
Les il·lustracions ens han agradat molt i hem dedicat una estona a dir quin detall ens ha agradat més: la xemeneia amb una hamburguesa, l’home amb gelat a la cara al mig del tornado, la noticia dels espaguetis, la posta de gelatina, les cases fetes amb llesques de pa….
Per acabar ens hem inventat prediccions del temps “ideal” per a nosaltres: pluja de xocolata, tornados de quètxup, núvols de canelons…
Club de Lectura Endrapallibres
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Il·lustrador: Maite Gurrutxaga
Editorial: Edebé, 2017
Pàgines: 192
ISBN: 9788468333144
Premi Edebé de Literatura Infantil 2017
Hem tingut un debat interessantíssim amb els nens i nenes participants al club de lectura infantil Galectors de la biblioteca. Hem parlat de solidaritat, dels refugiats, d’amistat, d’experiències noves, de la satisfacció d’ajudar algú i una vegada més, les seves opinions i intervencions em deixen sincerament meravellada.
Sílvia Cantos (moderadora del club)
Sinopsi:
La Judit té gairebé dotze anys i un do per dibuixar. Viu amb la seva mare i el seu avi a Ginebra. El seu pare, un famós pintor, va marxar a Hongria quan era petita.
La Judit està preparant-se per a un concurs de dibuix quan, inesperadament, els escacs es creuen en el seu camí i comença a aficionar-s’hi. La Judit jugarà moltes partides, però una d’elles li canviarà la vida: la que jugarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre dels escacs, nascut a l’Iran, que es comunica a través de notes enigmàtiques.
No obstant això, quan Mr. Aliyat és detingut en plena onada de terrorisme integrista, la partida d’escacs de la Judit arribarà a canviar les regles del joc.
Opinions:
“A mi m’ha agradat, perquè ha sigut un llibre interessant i m’ha enganxat. A més, té parts divertides, però la veritat és que quan vaig llegir el títol vaig pensar que seria avorrit i no ho és, de seguida que vaig començar a llegir em va agradar.”
“A mi m’ha agradat molt la Judit, perquè mai es rendeix, però em perdia una mica quan parlava el narrador.”
“M’ha agradat bastant però se m’ha fet una mica llarg. Les il·lustracions m’han agradat molt, però el nom el canviaria perquè no fa venir ganes de llegir-lo, és estrany.”
“A mi l’argument m’ha semblat molt interessant. Les il·lustracions estan ben dibuixades però són una mica apagades.”
“A mi m’ha agradat perquè em sento identificada amb la Judit perquè a mi també m’encanta dibuixar i no em rendeixo quan les coses no em surten bé.”
“Aquest llibre m’ha agradat molt perquè explica una història MOLT bonica, però no m’ha agradat que al explicar-la s’enrotlla una mica i hi ha alguns trossos que es fan una mica pesats.”
“M’agrada la manera de narrar el llibre i la sorpresa del final. També m’agrada hi hagi escacs i dibuix.”
“A mi m’ha agradat molt perquè era molt interessant. M’ha agradat que la protagonista dibuixi tot el que li va passant i m’ha agradat molt la Judit.”
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 8,15
Club de Lectura Galectors
Súperlectors VdM 