Cartes d’amor de 0 a 10
Autor: Susie Morgenstern
Editorial: Nandibú
Pàgines: 166
ISBN: 9788499755236
Sinopsi:
L’Ernest té deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare ha desaparegut. Deu anys d’avorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap al·licient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió. L’única distracció és una misteriosa carta que l’avi de l’Ernest havia enviat des del front durant la guerra, i escrita amb una lletra indesxifrable. L’Ernest és un bon estudiant, solitari i tristor, per no dir mut. Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la classe i es fixa intensament en ell. Perquè l’Ernest és un noi guapo i d’això ja se n’havien adonat les noies de classe.
Opinions:
“A mi m’ha agradat molt el llibre i m’ha fet pensar que tinc una vida molt divertida en comparació amb l’Ernest, que té una vida bastant avorrida, sempre fa el mateix i sempre menja el mateix, fins que coneix la Victoire. La Victoire és un personatge que m’agrada molt, és molt simpàtica i els seus pares i germans també, sempre conviden l’Ernest a menjar i quan la Germaine es fa mal l’ajuden tant com poden, fins i tot el conviden a viure amb ells!”
“M’ha agradat a mitges i l’he trobat massa curt. L’Ernest té deu anys, deu anys de buidor fins que coneix la Victoire. Amb ella coneix un munt d’amics i s’alegra la vida.”
“A mi m’ha agradat molt aquest llibre, perquè explica molt la història de l’Ernest, millor dit, la vida de l’Ernest.”
“A mi m’ha agradat molt el llibre, encara que al principi se’m va fer una mica pesat perquè explicava com era la vida de l’Ernest que sempre feia el mateix… Però quan va arribar la Victoire em va començar a interessar més.”
“A mi no m’ha agradat gaire perquè aquest tipus de llibres no m’agraden. Era un mica avorrit i per mi no era gaire interessant.”
“M’ha agradat molt sobretot el final, però m’he quedat amb les ganes de saber el que passa al final si l’Ernest coneix el seu pare i les seves germanes, i a la seva nova família. Si l’Ernest i la Victoire es casen i en Jéremie i la Pomme també.”
“A mi no m’ha agradat gaire.”
“A mi aquest llibre m’ha semblat molt xulo, perquè és d’un nen que es diu Ernest i quan va néixer la seva mare va morir i el seu pare se’n va anar. Viu amb la seva àvia 10 anys d’avorriment, l’únic que tenien és una carta que va enviar l’avi durant la guerra. Un dia arriba una nena nova a la classe que es diu Victoire. A ella li agrada col·leccionar papers de xocolata, té molts germans, tots nens i un petitó que es diu Jéremie. Un dia mentre l’Ernest ajuda la Victorie a comprar troba el nom del seu pare i decideix escriure-li una carta.”
“A mi m’ha semblat una mica avorrit perquè té molta lletra i era molt petita. No té dibuixos i parla de molta cosa. A mi m’hauria agradat més amb la lletra més gran, parlant d’aventura i amb més dibuixos.”
Nota mitjana: 7,6
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
Súperlectors VdM 