Autor: Josep Vallverdú
Il·lustrador: Manuel Cusachs
Editorial: Fil d’Aram, 2017
Pàgines: 100
ISBN: 9788494470325
Sinopsi:
En la nostra llengua s’han escrit extraordinaris llibres de poemes dedicats als animals. De ben segur que en coneixeu més d’un d’aquests llibres i recordeu algun poema que sabeu dir de memòria. Oi, que sí?
Josep Vallverdú n’ha escrit dos d’aquests llibres. En el segon, BESTIOLARI 2, hi ha quaranta-dos poemes que us agradaran tant, que voldreu llegir-los i rellegir-los, dir-los en veu alta, buscar oients per recitar-los-hi de memòria… O, fins i tot, representar-los.
Opinions:
Els nens i nenes del Club de Lectura Galectors han gaudit molt amb aquesta lectura i s’han mostrat molt engrescats en la tertúlia, amb ganes de llegir els poemes que més els han agradat, de fet, hem improvisat un recital de poesia ben divertit. En general, els han agradat molt els poemes, pel to humorístic que tenen, la gran majoria i, gairebé tots han destacat les il·lustracions de Manuel Cusachs.
M’ha sorprès la gran acollida que ha tingut el llibre i les ganes que han mostrat per llegir l’anterior volum del mateix autor, visca la poesia!
- A mi m’ha agradat molt perquè és peculiar, diferent dels altres llibres, és fàcil de llegir i molt entretingut.
- Aquest llibre m’ha agradat molt perquè els poemes són molt divertits i alguns et fan riure. El que més m’ha agradat ha sigut el del lluç perquè és com que es fa passar per una persona perquè diu que està a la parada d’autobús i és molt divertit. M’ha agradat molt!
- M’ha agradat perquè té rimes i són d’animals, és divertit i no té molta lletra.
- A mi la poesia no m’agrada molt, però aquest que era de l’abecedari sí que m’ha agradat.
- En la meva opinió el més xulo és el poema del kiwi.
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre de poemes, els meus preferits són el del paó, el ximpanzé, el dofí i l’ós blanc. Tots els poemes són sobre un animal.
- A mi aquest llibre m’ha agradat molt (li he posat un 9,1), i el poema que més m’ha agradat és el del peresós, però gairebé tots m’han agradat. El que menys ha sigut el de la llama, perquè no l’he entès molt bé.
- Jo l’he trobat normal quan llegia m’avorria, però les il·lustracions les he trobat divertides. La pàgina que més m’ha agradat ha sigut la de la X, el ximpanzé. M’ha agradat que rimin els poemes.
- Va sobre poemes enginyosos sobre animals i està bé i és entretingut. Opino que els poemes estan ben fets i que en Josep Vallverdú ha dedicat moltes hores de treball per fer aquest llibre.
*****
Nota mitjana: 7,8/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Deborah Wiles
Editorial: Viena, 2018
Pàgines: 265
ISBN: 9788483309230
Sinopsi:
La protagonista d’aquesta novel·la diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Sembla estrany, però no ho és tant si tenim en compte que la seva família porta la funerària del poble. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies… O això era el que es pensava fins que les coses van començar a anar-li molt malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu. Però és que la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les enfrontaràs.
Opinions:
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre, sento que el tema és molt bo i m’hi vaig enganxar de seguida. Està tot molt ben explicat, sense massa detalls o coses innecessàries i m’ha fet sentir que estava dins el llibre. Mentre llegia he sentit moltes emocions, de moment és el llibre que més m’ha agradat de tots els que he llegit aquest any.
- M’ha agradat que parli de la mort obertament, sense fer-ne un tabú. També m’han agradat les il·lustracions i que hi hagi un mapa al principi del llibre.
- M’ha agradat més del que m’esperava pel títol. Una cosa que m’ha semblat curiosa és que hi havia diferents aventures. Passaven coses que no tenien gens de semblança, com per exemple, quan parla de la mort dels seus rebesavis, i després parla d’una aventura amb el seu cosí. El que no m’agraden són els noms (la majoria).
- Té una bona història però la portada et fa rebutjar el llibre ja que és bastant infantil. Al llibre li falta un final perquè quan l’acabes és com si li haguessin arrencat les últimes pàgines. Per mi, no hi haurien d’haver els dibuixos dels personatges ja que m’agrada imaginar-los.
- Al principi no em va agradar molt però després es posa més interessant. També m’agrada perquè toca molt bé el tema de la mort, ja que ara hi ha molts llibres que eviten parlar d’aquest tema i a vegades no ho fan tan bé.
- M’han agradat molt les il·lustracions del llibre.
- A mi m’ha agradat que hi hagués una nena que a casa seva tenen una funerària, m’ha impressionat i a la vegada espantat una mica, perquè no li afecta gens.
- M’ha agradat molt perquè no és la mena de llibre que m’esperava per el títol. M’han agradat molt les il·lustracions.
- A mi m’ha agradat aquest llibre perquè m’agraden les històries tristes i aquest és molt original, es llegeix molt bé.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,82/10
Club de Lectura Juvenil Pàgines en blanc…
Súperlectors VdM 