Diumenge al matí

 

Autor: Dolors Garcia i Cornellà

Editorial: Barcanova, 2015

Pàgines: 152

ISBN: 9788448936037

 

 

Sinopsi:

Una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs cinc any enrere. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura. 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Modalitat juvenil.

 Opinions:

  • Aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha semblat molt interessant. M’ha semblat que el caràcter dels personatges està molt ben descrit. El meu personatge preferit és l’Aminata perquè al llibre diu que sempre està feliç i sempre m’imagino que és la meva germana.
  • Em va agradar molt el llibre, encara que ja me l’havia llegit. Narra el cap de setmana d’uns antics companys de classe que queden per desenterrar una capsa que els seu tutor els va fer omplir amb un objecte que simbolitzés la infantesa, un altre que representés el futur i un paper amb alguna cosa escrita, que volguessin fer desaparèixer. Trobo que els personatges són bastant realistes i la portada m’encanta.
  • M’ha agradat molt aquest llibre, ja el coneixia pel Pla de Lectura, però no l’havia llegit encara. La història està molt ben pensada, és curta de llegir i molt entretinguda. Cada cop que hi ha un capítol dels que expliquen el misteri, et penses que el “culpable” és una persona diferent, i fins al final no saps qui és el narrador, trobo que està molt bé.
  • És un dels meus llibres preferits. M’agrada molt i m’agrada que hi hagi intriga fins al final. Però hi ha cops que m’he liat una mica. Trobo que m’ha donat prou pistes per poder imaginar-me als personatges.
  • Ha estat un llibre molt interessant perquè t’ensenya que no totes les persones simpàtiques ho són de veritat. M’agradaria que el professor no hagués mort d’aquesta manera i continués viu per veure la reacció de tothom al veure que realment qui era la Clàudia. Jo em tornaria a llegir aquest llibre ja que et fa veure una realitat sense filtres del món i de les persones tan cruels que pot arribar a haver-hi.
  • Està bé, però no m’ha agradat el final, ja que durant les pàgines del mig semblava una cosa amb una expectativa molt alta, però arribes al final i et decep perquè escullen com a “villà” un personatge súper secundari, i a sobre no et donen els motius de per què ho va fer, em sembla un personatge súper pla.
  • Aquest llibre m’encanta, no és la primera vegada que me’l llegeixo però com si ho fos, el suspens de no saber qui és el culpable i la història de cada personatge són impressionants i estan súper ben pensats, ja que al final no t’esperes el resultat, no saps qui és el culpable ni el descobridor fins que no arribes al diumenge al matí, al peu del salze.

*****

Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho  aquí mateix!

Nota mitjana: 8,75/10