Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037
Sinopsi:
Una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs cinc any enrere. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura. 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Modalitat juvenil.
Opinions:
- Aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha semblat molt interessant. M’ha semblat que el caràcter dels personatges està molt ben descrit. El meu personatge preferit és l’Aminata perquè al llibre diu que sempre està feliç i sempre m’imagino que és la meva germana.
- Em va agradar molt el llibre, encara que ja me l’havia llegit. Narra el cap de setmana d’uns antics companys de classe que queden per desenterrar una capsa que els seu tutor els va fer omplir amb un objecte que simbolitzés la infantesa, un altre que representés el futur i un paper amb alguna cosa escrita, que volguessin fer desaparèixer. Trobo que els personatges són bastant realistes i la portada m’encanta.
- M’ha agradat molt aquest llibre, ja el coneixia pel Pla de Lectura, però no l’havia llegit encara. La història està molt ben pensada, és curta de llegir i molt entretinguda. Cada cop que hi ha un capítol dels que expliquen el misteri, et penses que el “culpable” és una persona diferent, i fins al final no saps qui és el narrador, trobo que està molt bé.
- És un dels meus llibres preferits. M’agrada molt i m’agrada que hi hagi intriga fins al final. Però hi ha cops que m’he liat una mica. Trobo que m’ha donat prou pistes per poder imaginar-me als personatges.
- Ha estat un llibre molt interessant perquè t’ensenya que no totes les persones simpàtiques ho són de veritat. M’agradaria que el professor no hagués mort d’aquesta manera i continués viu per veure la reacció de tothom al veure que realment qui era la Clàudia. Jo em tornaria a llegir aquest llibre ja que et fa veure una realitat sense filtres del món i de les persones tan cruels que pot arribar a haver-hi.
- Està bé, però no m’ha agradat el final, ja que durant les pàgines del mig semblava una cosa amb una expectativa molt alta, però arribes al final i et decep perquè escullen com a “villà” un personatge súper secundari, i a sobre no et donen els motius de per què ho va fer, em sembla un personatge súper pla.
- Aquest llibre m’encanta, no és la primera vegada que me’l llegeixo però com si ho fos, el suspens de no saber qui és el culpable i la història de cada personatge són impressionants i estan súper ben pensats, ja que al final no t’esperes el resultat, no saps qui és el culpable ni el descobridor fins que no arribes al diumenge al matí, al peu del salze.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 8,75/10
Autor: Deborah Wiles
Editorial: Viena, 2018
Pàgines: 265
ISBN: 9788483309230
Sinopsi:
La protagonista d’aquesta novel·la diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Sembla estrany, però no ho és tant si tenim en compte que la seva família porta la funerària del poble. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies… O això era el que es pensava fins que les coses van començar a anar-li molt malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu. Però és que la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les enfrontaràs.
Opinions:
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre, sento que el tema és molt bo i m’hi vaig enganxar de seguida. Està tot molt ben explicat, sense massa detalls o coses innecessàries i m’ha fet sentir que estava dins el llibre. Mentre llegia he sentit moltes emocions, de moment és el llibre que més m’ha agradat de tots els que he llegit aquest any.
- M’ha agradat que parli de la mort obertament, sense fer-ne un tabú. També m’han agradat les il·lustracions i que hi hagi un mapa al principi del llibre.
- M’ha agradat més del que m’esperava pel títol. Una cosa que m’ha semblat curiosa és que hi havia diferents aventures. Passaven coses que no tenien gens de semblança, com per exemple, quan parla de la mort dels seus rebesavis, i després parla d’una aventura amb el seu cosí. El que no m’agraden són els noms (la majoria).
- Té una bona història però la portada et fa rebutjar el llibre ja que és bastant infantil. Al llibre li falta un final perquè quan l’acabes és com si li haguessin arrencat les últimes pàgines. Per mi, no hi haurien d’haver els dibuixos dels personatges ja que m’agrada imaginar-los.
- Al principi no em va agradar molt però després es posa més interessant. També m’agrada perquè toca molt bé el tema de la mort, ja que ara hi ha molts llibres que eviten parlar d’aquest tema i a vegades no ho fan tan bé.
- M’han agradat molt les il·lustracions del llibre.
- A mi m’ha agradat que hi hagués una nena que a casa seva tenen una funerària, m’ha impressionat i a la vegada espantat una mica, perquè no li afecta gens.
- M’ha agradat molt perquè no és la mena de llibre que m’esperava per el títol. M’han agradat molt les il·lustracions.
- A mi m’ha agradat aquest llibre perquè m’agraden les històries tristes i aquest és molt original, es llegeix molt bé.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,82/10
Club de Lectura Juvenil Pàgines en blanc…
Autor: Francesc Puigpelat
Editorial: Cruïlla, 2017
Pàgines: 30
ISBN: 9788466143523
Premi Gran Angular 2017
Sinopsi:
Uns quants anys després de la mort misteriosa del seu germà, la Julie torna al Marroc per mirar de descobrir què va passar. Allà coneix la Fàtima, una jove òrfena amb un passat fosc. Totes dues juntes faran uns descobriments increïbles que posaran les seves vides en perill.
Opinions:
- Aquest llibre m’ha semblat molt interessant, m’ha agradat que les noies fossin tan atrevides i les més valentes. Que la Julie fos la seva tieta i que el Pol en veritat fos el Djinn de les neus ia més el pare de la Fàtima.
- Aquest llibre m’ha agradat molt. Passaven coses que no t’esperaves. Però una cosa que no m’ha agradat és que per mi, ha passat tot molt lent. Haig de dir que no m’esperava que m’agradés tant, m’ha semblat molt entretingut i interessant.
- M’ha agradat i interessat molt, però hi havia coses que no sabia fins a quin punt eren reals. No coneixia al Francesc Puigpelat, però m’ha agradat molt fer-ho per la manera com escriu.
- Ha estat bé però hi havia vegades que era cansat de llegir perquè s’enrotllaven molt amb coses que podrien haver dit amb poques paraules. Però el gir que fa al final no me l’esperava i m’ha agradat molt.
- M’ha semblat interesant però la part que més m’ha agradat, ha estat quan han trobat els dibuixos. Però m’ha semblat que explicaven coses amb massa paraules quan ho podien dir més breument, també crec que la lletra era molt petita.
- No m’he pogut acabar el llibre, però el que he llegit m’ha agradat molt, m’ha semblat súper interessant. M’ha fet gràcia al principi quan la Fàtima diu que tothom dona per fet que ella i l’Ibrahim acabarien casats.
- A mi m’ha agradat perquè era interessant, no me l’he pogut acabar però me l’emportaré per saber com acaba la història.
- El llibre comença que és avorrit però a mesura que avança et comença a agradar. Trobo que la història és bastant previsible i és fàcil que t’imaginis el que passarà.
- Aquest llibre m’ha agradat. Un personatge que m’ha agradat molt ha estat la Julie Bonnet, la seva actitud tossuda em recorda una mica als meus germans. El llibre m’ha recordat molt a una pel·lícula que m’encantava de petita i bàsicament passava el mateix, o sigui que la història no m’ha sorprès.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,1/10
Club de Lectura Galectors
Ahir vam estrenar el nou curs de trobades amb el Club de Lectura Juvenil de la biblioteca, els nois i noies van intercanviar les seves lectures d’estiu recomanant-se entre ells els llibres que més els han agradat i, també, desaconsellant-ne algun que consideraven horrible.
Els vam demanar que compartissin quines manies o preferències tenien com a lectors i van sortir totes aquestes, comprovareu que són lectors molt exigents! 😉
- No m’agrada gens l’olor que fan alguns llibres antics i per això, de vegades, els hi poso colònia.
- M’encanta llegir quan em desperto i mai abans d’anar a dormir.
- Encara que un llibre no m’agradi, me’l llegeixo fins al fi
- nal per a poder criticar-lo bé.
- Em molesta molt que els llibres tinguin faltes d’ortografia.
- Quan fem lectures col·lectives a l’institut, m’agrada avançar-me unes quantes pàgines per saber què passarà.
- Mirar el final del llibre, quan tot just l’he començat.
- No suporto que se’m doblegui la portada!
- No suporto trobar guixades dins d’un llibre.
- Necessito llegir per agafar el son abans d’anar a dormir.
- No m’agrada folrar els llibres de lectura.
- No m’agraden els llibres amb les pàgines setinades, perquè rellisquen.
- M’encanta la olor de llibre nou.
- No m’agrada que em molestin mentre llegeixo, ni que em soni el telèfon, ni tan sols en vibració.
- Per llegir necessito estar còmode, preferiblement al meu llit amb els coixins, la manta i got d’aigua.
- M’agraden els llibres amb capítols curts.
- No m’agrada que la gent que llegeix en veu alta s’equivoqui de línia.
- No m’agrada trobar faltes d’ortografia en un llibre.
- Odio que les pàgines d’un llibre siguin tan fines que es trenquin només de passar-les.
- Quan un llibre molt, em costa molt anar-me’n a dormir perquè no puc parar de llegir.
- M’agraden els llibres de paper però a vegades llegeixo en digital.
- M’agraden els llibres amb tapa dura.
- No m’agrada utilitzar punts de llibre perquè els perdo.
- M’agrada marcar les frases que m’agraden molt dels llibres que llegeixo.
- No m’agrada que la lletra sigui molt petita.
- Mentre llegeixo vaig doblegant el punt de llibre fins que es fa malbé, per això, per cada llibre que llegeixo necessito uns quants punts de llibre.
- Quan una paraula no l’entenc o no em sona bé, la rellegeixo diverses vegades per acostumar-m’hi.
- No m’agraden els llibres que fan servir un vocabulari massa culte.
- No m’agraden els llibres amb finals precipitats que acaben en una fulla.
- Mentre llegeixo m’agrada tocar una pilota de goma fina.
- Quan una novel·la m’agrada no puc parar de llegir-la.
- No surto mai de casa sense un llibre.
- Si el llibre és meu, marco les pàgines que més m’agraden.
- Els llibres que més m’agraden els poso en un prestatge diferent, per tenir junts tots els meus preferits.
- No deixo mai un llibre a mitges.
Sigui com sigui, ens encanta comptar amb joves tan lectors i participatius, cada tertúlia amb ells és una aventura en la que aprenem tots plegats i sobretot, compartim el gran plaer que és la lectura!
Club de Lectura Juvenil
Biblioteca Ernest Lluch i Martín
Súperlectors VdM 