L’ocell que no passava els dijous
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Il·lustrador: Sílvia Cabestany
Editorial: Animallibres, 2016
Pàgines: 112
ISBN: 9788415975786
Sinopsi:
La senyora Vitxissuàs era cuinera. Havia treballat en un munt d’hotels i restaurants, però hi havia un lloc on no li agradava gens anar a cuinar: a les escoles. I és que els nens i les nenes no s’acabaven el menjar del plat, el llençaven a terra o se l’amagaven a les butxaques. Qui li hauria dit que ara que s’havia jubilat tornaria a una escola? Just abans de sortir cap allà, un ocell preciós es va aturar a la seva finestra. Semblava sorgit d’un conte…
Opinions:
Als participants del club de lectura Galectors els ha agradat molt aquesta lectura, l’han gaudit i asseguren que la recomanarien molt a altres nens i nenes perquè té moltes qualitats com que és divertit, que explica contes dins de la història i que les il·lustracions que l’acompanyen són molt boniques.
Durant la tertúlia van parlar de com són els menjadors escolars, alguns participants asseguren que tot plegat és massa ecològic, que les truites són d’espinacs enlloc de patates (que els agrada més), que els canelons són de verdures i, el seitán, que és una cosa estranya que no agrada a ningú. Estan d’acord amb afirmar que molts nens i nenes són una mica llepafils amb el menjar. Tot i així, els agrada compartir aquesta estona amb els companys i vam riure amb anècdotes de menjar volador i amagatalls insospitats per aquelles menges que no els fan el pes.
Arran d’un fragment van expressar quines són les seves aspiracions per al futur i em van sorprendre en descobrir que podria ser que estés conversant amb futurs escriptors, poetes, il·lustradors, biòlegs marins, cuiners, professors de nens petits, enginyers robòtics, dissenyadors de moda, ensinistradors de gossos, guionistes de videojocs i fins i tot, directors de cinema!
Com veieu, compartir tertúlies amb nens i nenes lectors és un gran plaer que us animo a descobrir.
Nota mitjana: 8,3/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Josep Vallverdú
Il·lustrador: Manuel Cusachs
Editorial: Fil d’Aram, 2017
Pàgines: 100
ISBN: 9788494470325
Sinopsi:
En la nostra llengua s’han escrit extraordinaris llibres de poemes dedicats als animals. De ben segur que en coneixeu més d’un d’aquests llibres i recordeu algun poema que sabeu dir de memòria. Oi, que sí?
Josep Vallverdú n’ha escrit dos d’aquests llibres. En el segon, BESTIOLARI 2, hi ha quaranta-dos poemes que us agradaran tant, que voldreu llegir-los i rellegir-los, dir-los en veu alta, buscar oients per recitar-los-hi de memòria… O, fins i tot, representar-los.
Opinions:
Els nens i nenes del Club de Lectura Galectors han gaudit molt amb aquesta lectura i s’han mostrat molt engrescats en la tertúlia, amb ganes de llegir els poemes que més els han agradat, de fet, hem improvisat un recital de poesia ben divertit. En general, els han agradat molt els poemes, pel to humorístic que tenen, la gran majoria i, gairebé tots han destacat les il·lustracions de Manuel Cusachs.
M’ha sorprès la gran acollida que ha tingut el llibre i les ganes que han mostrat per llegir l’anterior volum del mateix autor, visca la poesia!
- A mi m’ha agradat molt perquè és peculiar, diferent dels altres llibres, és fàcil de llegir i molt entretingut.
- Aquest llibre m’ha agradat molt perquè els poemes són molt divertits i alguns et fan riure. El que més m’ha agradat ha sigut el del lluç perquè és com que es fa passar per una persona perquè diu que està a la parada d’autobús i és molt divertit. M’ha agradat molt!
- M’ha agradat perquè té rimes i són d’animals, és divertit i no té molta lletra.
- A mi la poesia no m’agrada molt, però aquest que era de l’abecedari sí que m’ha agradat.
- En la meva opinió el més xulo és el poema del kiwi.
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre de poemes, els meus preferits són el del paó, el ximpanzé, el dofí i l’ós blanc. Tots els poemes són sobre un animal.
- A mi aquest llibre m’ha agradat molt (li he posat un 9,1), i el poema que més m’ha agradat és el del peresós, però gairebé tots m’han agradat. El que menys ha sigut el de la llama, perquè no l’he entès molt bé.
- Jo l’he trobat normal quan llegia m’avorria, però les il·lustracions les he trobat divertides. La pàgina que més m’ha agradat ha sigut la de la X, el ximpanzé. M’ha agradat que rimin els poemes.
- Va sobre poemes enginyosos sobre animals i està bé i és entretingut. Opino que els poemes estan ben fets i que en Josep Vallverdú ha dedicat moltes hores de treball per fer aquest llibre.
*****
Nota mitjana: 7,8/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Editorial: Edebé, 2018
Pàgines: 119
ISBN: 9788468334585
Premi Edebé de Literatura Infantil 2018
Sinopsi:
Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans que arribessin a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.
Opinions:
Soc una nou, ha estat una lectura diferent que ha despertat l’interès dels nens i nenes per la seva peculiaritat veu narrativa. Els ha costat, però, entendre que és un joc de l’autor a l’hora d’explicar la història i això els ha desencantat una mica. Els han cridat molt l’atenció els personatges, per les seves peculiars personalitats. Del protagonista n’han dit coses molt boniques i quan els vaig demanar que el definissin amb una paraula, aquests van ser els adjectius que van escollir: Valent, amable, atrevit, segur de sí mateix, simpàtic, curiós, generós i empàtic. Com podeu veure, un personatge adorable que ens ha robat el cor a tots!
- Llegir aquest llibre m’ha fet una mica de pena perquè moren els pares, però m’agrada que hagi estat valent per salvar el gat.
- Aquest llibre m’ha semblat estrany, està escrit com del revés, primer explica una cosa i després la desenvolupa.
- Aquest llibre és la cosa més rara que he llegit a la meva vida! I a sobre el jutge no para de dir que es vol jubilar. És surrealista.
- No tenia molt sentit.
- Em sembla molt surrealista dir que un nen és una nou, perquè olora com una nou.
- L’he trobat estrany, si és un nen no és una nou.
- No m’ha agradat molt perquè és estrany.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 6,3/10
Club de Lectura Galectors
Súperlectors VdM 