Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037
Sinopsi:
Una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs cinc any enrere. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura. 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Modalitat juvenil.
Opinions:
- Aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha semblat molt interessant. M’ha semblat que el caràcter dels personatges està molt ben descrit. El meu personatge preferit és l’Aminata perquè al llibre diu que sempre està feliç i sempre m’imagino que és la meva germana.
- Em va agradar molt el llibre, encara que ja me l’havia llegit. Narra el cap de setmana d’uns antics companys de classe que queden per desenterrar una capsa que els seu tutor els va fer omplir amb un objecte que simbolitzés la infantesa, un altre que representés el futur i un paper amb alguna cosa escrita, que volguessin fer desaparèixer. Trobo que els personatges són bastant realistes i la portada m’encanta.
- M’ha agradat molt aquest llibre, ja el coneixia pel Pla de Lectura, però no l’havia llegit encara. La història està molt ben pensada, és curta de llegir i molt entretinguda. Cada cop que hi ha un capítol dels que expliquen el misteri, et penses que el “culpable” és una persona diferent, i fins al final no saps qui és el narrador, trobo que està molt bé.
- És un dels meus llibres preferits. M’agrada molt i m’agrada que hi hagi intriga fins al final. Però hi ha cops que m’he liat una mica. Trobo que m’ha donat prou pistes per poder imaginar-me als personatges.
- Ha estat un llibre molt interessant perquè t’ensenya que no totes les persones simpàtiques ho són de veritat. M’agradaria que el professor no hagués mort d’aquesta manera i continués viu per veure la reacció de tothom al veure que realment qui era la Clàudia. Jo em tornaria a llegir aquest llibre ja que et fa veure una realitat sense filtres del món i de les persones tan cruels que pot arribar a haver-hi.
- Està bé, però no m’ha agradat el final, ja que durant les pàgines del mig semblava una cosa amb una expectativa molt alta, però arribes al final i et decep perquè escullen com a “villà” un personatge súper secundari, i a sobre no et donen els motius de per què ho va fer, em sembla un personatge súper pla.
- Aquest llibre m’encanta, no és la primera vegada que me’l llegeixo però com si ho fos, el suspens de no saber qui és el culpable i la història de cada personatge són impressionants i estan súper ben pensats, ja que al final no t’esperes el resultat, no saps qui és el culpable ni el descobridor fins que no arribes al diumenge al matí, al peu del salze.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 8,75/10
Autor: Deborah Wiles
Editorial: Viena, 2018
Pàgines: 265
ISBN: 9788483309230
Sinopsi:
La protagonista d’aquesta novel·la diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Sembla estrany, però no ho és tant si tenim en compte que la seva família porta la funerària del poble. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies… O això era el que es pensava fins que les coses van començar a anar-li molt malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu. Però és que la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les enfrontaràs.
Opinions:
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre, sento que el tema és molt bo i m’hi vaig enganxar de seguida. Està tot molt ben explicat, sense massa detalls o coses innecessàries i m’ha fet sentir que estava dins el llibre. Mentre llegia he sentit moltes emocions, de moment és el llibre que més m’ha agradat de tots els que he llegit aquest any.
- M’ha agradat que parli de la mort obertament, sense fer-ne un tabú. També m’han agradat les il·lustracions i que hi hagi un mapa al principi del llibre.
- M’ha agradat més del que m’esperava pel títol. Una cosa que m’ha semblat curiosa és que hi havia diferents aventures. Passaven coses que no tenien gens de semblança, com per exemple, quan parla de la mort dels seus rebesavis, i després parla d’una aventura amb el seu cosí. El que no m’agraden són els noms (la majoria).
- Té una bona història però la portada et fa rebutjar el llibre ja que és bastant infantil. Al llibre li falta un final perquè quan l’acabes és com si li haguessin arrencat les últimes pàgines. Per mi, no hi haurien d’haver els dibuixos dels personatges ja que m’agrada imaginar-los.
- Al principi no em va agradar molt però després es posa més interessant. També m’agrada perquè toca molt bé el tema de la mort, ja que ara hi ha molts llibres que eviten parlar d’aquest tema i a vegades no ho fan tan bé.
- M’han agradat molt les il·lustracions del llibre.
- A mi m’ha agradat que hi hagués una nena que a casa seva tenen una funerària, m’ha impressionat i a la vegada espantat una mica, perquè no li afecta gens.
- M’ha agradat molt perquè no és la mena de llibre que m’esperava per el títol. M’han agradat molt les il·lustracions.
- A mi m’ha agradat aquest llibre perquè m’agraden les històries tristes i aquest és molt original, es llegeix molt bé.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,82/10
Club de Lectura Juvenil Pàgines en blanc…
Súperlectors VdM 