Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037
Sinopsi:
Una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs cinc any enrere. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura. 13è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Modalitat juvenil.
Opinions:
- Aquest llibre m’ha agradat molt i m’ha semblat molt interessant. M’ha semblat que el caràcter dels personatges està molt ben descrit. El meu personatge preferit és l’Aminata perquè al llibre diu que sempre està feliç i sempre m’imagino que és la meva germana.
- Em va agradar molt el llibre, encara que ja me l’havia llegit. Narra el cap de setmana d’uns antics companys de classe que queden per desenterrar una capsa que els seu tutor els va fer omplir amb un objecte que simbolitzés la infantesa, un altre que representés el futur i un paper amb alguna cosa escrita, que volguessin fer desaparèixer. Trobo que els personatges són bastant realistes i la portada m’encanta.
- M’ha agradat molt aquest llibre, ja el coneixia pel Pla de Lectura, però no l’havia llegit encara. La història està molt ben pensada, és curta de llegir i molt entretinguda. Cada cop que hi ha un capítol dels que expliquen el misteri, et penses que el “culpable” és una persona diferent, i fins al final no saps qui és el narrador, trobo que està molt bé.
- És un dels meus llibres preferits. M’agrada molt i m’agrada que hi hagi intriga fins al final. Però hi ha cops que m’he liat una mica. Trobo que m’ha donat prou pistes per poder imaginar-me als personatges.
- Ha estat un llibre molt interessant perquè t’ensenya que no totes les persones simpàtiques ho són de veritat. M’agradaria que el professor no hagués mort d’aquesta manera i continués viu per veure la reacció de tothom al veure que realment qui era la Clàudia. Jo em tornaria a llegir aquest llibre ja que et fa veure una realitat sense filtres del món i de les persones tan cruels que pot arribar a haver-hi.
- Està bé, però no m’ha agradat el final, ja que durant les pàgines del mig semblava una cosa amb una expectativa molt alta, però arribes al final i et decep perquè escullen com a “villà” un personatge súper secundari, i a sobre no et donen els motius de per què ho va fer, em sembla un personatge súper pla.
- Aquest llibre m’encanta, no és la primera vegada que me’l llegeixo però com si ho fos, el suspens de no saber qui és el culpable i la història de cada personatge són impressionants i estan súper ben pensats, ja que al final no t’esperes el resultat, no saps qui és el culpable ni el descobridor fins que no arribes al diumenge al matí, al peu del salze.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 8,75/10
Autor: Josep Vallverdú
Il·lustrador: Manuel Cusachs
Editorial: Fil d’Aram, 2017
Pàgines: 100
ISBN: 9788494470325
Sinopsi:
En la nostra llengua s’han escrit extraordinaris llibres de poemes dedicats als animals. De ben segur que en coneixeu més d’un d’aquests llibres i recordeu algun poema que sabeu dir de memòria. Oi, que sí?
Josep Vallverdú n’ha escrit dos d’aquests llibres. En el segon, BESTIOLARI 2, hi ha quaranta-dos poemes que us agradaran tant, que voldreu llegir-los i rellegir-los, dir-los en veu alta, buscar oients per recitar-los-hi de memòria… O, fins i tot, representar-los.
Opinions:
Els nens i nenes del Club de Lectura Galectors han gaudit molt amb aquesta lectura i s’han mostrat molt engrescats en la tertúlia, amb ganes de llegir els poemes que més els han agradat, de fet, hem improvisat un recital de poesia ben divertit. En general, els han agradat molt els poemes, pel to humorístic que tenen, la gran majoria i, gairebé tots han destacat les il·lustracions de Manuel Cusachs.
M’ha sorprès la gran acollida que ha tingut el llibre i les ganes que han mostrat per llegir l’anterior volum del mateix autor, visca la poesia!
- A mi m’ha agradat molt perquè és peculiar, diferent dels altres llibres, és fàcil de llegir i molt entretingut.
- Aquest llibre m’ha agradat molt perquè els poemes són molt divertits i alguns et fan riure. El que més m’ha agradat ha sigut el del lluç perquè és com que es fa passar per una persona perquè diu que està a la parada d’autobús i és molt divertit. M’ha agradat molt!
- M’ha agradat perquè té rimes i són d’animals, és divertit i no té molta lletra.
- A mi la poesia no m’agrada molt, però aquest que era de l’abecedari sí que m’ha agradat.
- En la meva opinió el més xulo és el poema del kiwi.
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre de poemes, els meus preferits són el del paó, el ximpanzé, el dofí i l’ós blanc. Tots els poemes són sobre un animal.
- A mi aquest llibre m’ha agradat molt (li he posat un 9,1), i el poema que més m’ha agradat és el del peresós, però gairebé tots m’han agradat. El que menys ha sigut el de la llama, perquè no l’he entès molt bé.
- Jo l’he trobat normal quan llegia m’avorria, però les il·lustracions les he trobat divertides. La pàgina que més m’ha agradat ha sigut la de la X, el ximpanzé. M’ha agradat que rimin els poemes.
- Va sobre poemes enginyosos sobre animals i està bé i és entretingut. Opino que els poemes estan ben fets i que en Josep Vallverdú ha dedicat moltes hores de treball per fer aquest llibre.
*****
Nota mitjana: 7,8/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Deborah Wiles
Editorial: Viena, 2018
Pàgines: 265
ISBN: 9788483309230
Sinopsi:
La protagonista d’aquesta novel·la diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Sembla estrany, però no ho és tant si tenim en compte que la seva família porta la funerària del poble. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies… O això era el que es pensava fins que les coses van començar a anar-li molt malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu. Però és que la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les enfrontaràs.
Opinions:
- A mi m’ha agradat molt aquest llibre, sento que el tema és molt bo i m’hi vaig enganxar de seguida. Està tot molt ben explicat, sense massa detalls o coses innecessàries i m’ha fet sentir que estava dins el llibre. Mentre llegia he sentit moltes emocions, de moment és el llibre que més m’ha agradat de tots els que he llegit aquest any.
- M’ha agradat que parli de la mort obertament, sense fer-ne un tabú. També m’han agradat les il·lustracions i que hi hagi un mapa al principi del llibre.
- M’ha agradat més del que m’esperava pel títol. Una cosa que m’ha semblat curiosa és que hi havia diferents aventures. Passaven coses que no tenien gens de semblança, com per exemple, quan parla de la mort dels seus rebesavis, i després parla d’una aventura amb el seu cosí. El que no m’agraden són els noms (la majoria).
- Té una bona història però la portada et fa rebutjar el llibre ja que és bastant infantil. Al llibre li falta un final perquè quan l’acabes és com si li haguessin arrencat les últimes pàgines. Per mi, no hi haurien d’haver els dibuixos dels personatges ja que m’agrada imaginar-los.
- Al principi no em va agradar molt però després es posa més interessant. També m’agrada perquè toca molt bé el tema de la mort, ja que ara hi ha molts llibres que eviten parlar d’aquest tema i a vegades no ho fan tan bé.
- M’han agradat molt les il·lustracions del llibre.
- A mi m’ha agradat que hi hagués una nena que a casa seva tenen una funerària, m’ha impressionat i a la vegada espantat una mica, perquè no li afecta gens.
- M’ha agradat molt perquè no és la mena de llibre que m’esperava per el títol. M’han agradat molt les il·lustracions.
- A mi m’ha agradat aquest llibre perquè m’agraden les històries tristes i aquest és molt original, es llegeix molt bé.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,82/10
Club de Lectura Juvenil Pàgines en blanc…
Ahir vam estrenar el nou curs de trobades amb el Club de Lectura Juvenil de la biblioteca, els nois i noies van intercanviar les seves lectures d’estiu recomanant-se entre ells els llibres que més els han agradat i, també, desaconsellant-ne algun que consideraven horrible.
Els vam demanar que compartissin quines manies o preferències tenien com a lectors i van sortir totes aquestes, comprovareu que són lectors molt exigents! 😉
- No m’agrada gens l’olor que fan alguns llibres antics i per això, de vegades, els hi poso colònia.
- M’encanta llegir quan em desperto i mai abans d’anar a dormir.
- Encara que un llibre no m’agradi, me’l llegeixo fins al fi
- nal per a poder criticar-lo bé.
- Em molesta molt que els llibres tinguin faltes d’ortografia.
- Quan fem lectures col·lectives a l’institut, m’agrada avançar-me unes quantes pàgines per saber què passarà.
- Mirar el final del llibre, quan tot just l’he començat.
- No suporto que se’m doblegui la portada!
- No suporto trobar guixades dins d’un llibre.
- Necessito llegir per agafar el son abans d’anar a dormir.
- No m’agrada folrar els llibres de lectura.
- No m’agraden els llibres amb les pàgines setinades, perquè rellisquen.
- M’encanta la olor de llibre nou.
- No m’agrada que em molestin mentre llegeixo, ni que em soni el telèfon, ni tan sols en vibració.
- Per llegir necessito estar còmode, preferiblement al meu llit amb els coixins, la manta i got d’aigua.
- M’agraden els llibres amb capítols curts.
- No m’agrada que la gent que llegeix en veu alta s’equivoqui de línia.
- No m’agrada trobar faltes d’ortografia en un llibre.
- Odio que les pàgines d’un llibre siguin tan fines que es trenquin només de passar-les.
- Quan un llibre molt, em costa molt anar-me’n a dormir perquè no puc parar de llegir.
- M’agraden els llibres de paper però a vegades llegeixo en digital.
- M’agraden els llibres amb tapa dura.
- No m’agrada utilitzar punts de llibre perquè els perdo.
- M’agrada marcar les frases que m’agraden molt dels llibres que llegeixo.
- No m’agrada que la lletra sigui molt petita.
- Mentre llegeixo vaig doblegant el punt de llibre fins que es fa malbé, per això, per cada llibre que llegeixo necessito uns quants punts de llibre.
- Quan una paraula no l’entenc o no em sona bé, la rellegeixo diverses vegades per acostumar-m’hi.
- No m’agraden els llibres que fan servir un vocabulari massa culte.
- No m’agraden els llibres amb finals precipitats que acaben en una fulla.
- Mentre llegeixo m’agrada tocar una pilota de goma fina.
- Quan una novel·la m’agrada no puc parar de llegir-la.
- No surto mai de casa sense un llibre.
- Si el llibre és meu, marco les pàgines que més m’agraden.
- Els llibres que més m’agraden els poso en un prestatge diferent, per tenir junts tots els meus preferits.
- No deixo mai un llibre a mitges.
Sigui com sigui, ens encanta comptar amb joves tan lectors i participatius, cada tertúlia amb ells és una aventura en la que aprenem tots plegats i sobretot, compartim el gran plaer que és la lectura!
Club de Lectura Juvenil
Biblioteca Ernest Lluch i Martín
Autora: Judi Barrett
Il·lustrador: Ron Barrett
Editorial: Corimbo, 2012
Pàgines: 30
ISBN: 9788484704485
Sinopsi:
El petit poble de Mastegaiempassa era, més o menys, com qualsevol altre poble excepte perquè el temps canviava tres vegades al dia: a l’hora d’esmorzar, a l’hora de dinar i a l’hora de sopar. Però no plovia mai pluja, no hi nevava mai neu i no hi bufava mai vent. Plovia sopa i suc de fruita, nevava puré de patata i de vegades hi havia tempestes d’hamburgueses. Però un dia el temps va empitjorar.
Opinions:
“Fa una miqueta de gràcia perquè cau menjar del cel.”
“Les il·lustracions tenen molts detalls divertits.”
“M’ha fet molta gràcia la il·lustració del macarró gegant al cap.”
“És molt divertit i et fa venir gana.”
“És molt guai.”
“M’ha fet molta gràcia.”
Les il·lustracions ens han agradat molt i hem dedicat una estona a dir quin detall ens ha agradat més: la xemeneia amb una hamburguesa, l’home amb gelat a la cara al mig del tornado, la noticia dels espaguetis, la posta de gelatina, les cases fetes amb llesques de pa….
Per acabar ens hem inventat prediccions del temps “ideal” per a nosaltres: pluja de xocolata, tornados de quètxup, núvols de canelons…
Club de Lectura Endrapallibres
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Il·lustrador: Maite Gurrutxaga
Editorial: Edebé, 2017
Pàgines: 192
ISBN: 9788468333144
Premi Edebé de Literatura Infantil 2017
Hem tingut un debat interessantíssim amb els nens i nenes participants al club de lectura infantil Galectors de la biblioteca. Hem parlat de solidaritat, dels refugiats, d’amistat, d’experiències noves, de la satisfacció d’ajudar algú i una vegada més, les seves opinions i intervencions em deixen sincerament meravellada.
Sílvia Cantos (moderadora del club)
Sinopsi:
La Judit té gairebé dotze anys i un do per dibuixar. Viu amb la seva mare i el seu avi a Ginebra. El seu pare, un famós pintor, va marxar a Hongria quan era petita.
La Judit està preparant-se per a un concurs de dibuix quan, inesperadament, els escacs es creuen en el seu camí i comença a aficionar-s’hi. La Judit jugarà moltes partides, però una d’elles li canviarà la vida: la que jugarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre dels escacs, nascut a l’Iran, que es comunica a través de notes enigmàtiques.
No obstant això, quan Mr. Aliyat és detingut en plena onada de terrorisme integrista, la partida d’escacs de la Judit arribarà a canviar les regles del joc.
Opinions:
“A mi m’ha agradat, perquè ha sigut un llibre interessant i m’ha enganxat. A més, té parts divertides, però la veritat és que quan vaig llegir el títol vaig pensar que seria avorrit i no ho és, de seguida que vaig començar a llegir em va agradar.”
“A mi m’ha agradat molt la Judit, perquè mai es rendeix, però em perdia una mica quan parlava el narrador.”
“M’ha agradat bastant però se m’ha fet una mica llarg. Les il·lustracions m’han agradat molt, però el nom el canviaria perquè no fa venir ganes de llegir-lo, és estrany.”
“A mi l’argument m’ha semblat molt interessant. Les il·lustracions estan ben dibuixades però són una mica apagades.”
“A mi m’ha agradat perquè em sento identificada amb la Judit perquè a mi també m’encanta dibuixar i no em rendeixo quan les coses no em surten bé.”
“Aquest llibre m’ha agradat molt perquè explica una història MOLT bonica, però no m’ha agradat que al explicar-la s’enrotlla una mica i hi ha alguns trossos que es fan una mica pesats.”
“M’agrada la manera de narrar el llibre i la sorpresa del final. També m’agrada hi hagi escacs i dibuix.”
“A mi m’ha agradat molt perquè era molt interessant. M’ha agradat que la protagonista dibuixi tot el que li va passant i m’ha agradat molt la Judit.”
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 8,15
Club de Lectura Galectors
Autor i il·lustrador: Lluís Farré
Editorial: Cruïlla, 2001
Pàgines: 62
ISBN: 9788466101912
Sinopsi:
T’agraden els llibres? Te n’has menjat mai algun de sencer? Més d’un? Doncs la protagonista d’aquesta historia es va acabar cruspint una biblioteca sencera!
Opinions:
“M’ha agradat perquè m’han agradat les imatges i perquè feia gràcia.”
“M’ha agradat perquè feia gràcia quan menjava llibres.”
“Molt xulo.”
“Molt divertit perquè feia molta gràcia.”
“M’ha agradat l’última part perquè hi ha una sopa de llibres que dona als nens.”
“M’ha fet molta gràcia.”
“M’ha semblat molt curt. M’ha agradat bastant.”
Valoració: 6 gomets verds, 1 gomet groc.
*****
A la novel·la, la protagonista demana un menú: “De primer, uns entremesos d’aventures al Congo. De segon, una escudella de reines dels mars i pirates brètols. Després uns bunyolets d’astronautes amb marcians. I per postres, per postres…, per postres ja ho veurem!”.
A la tertúlia hem creat el nostre propi menú, fet a mida!
Entrant: Monstres arrebossats amb salsa d’Agus
Primer plat: Tina al forn amb sal d’encanteris i aventures
Segon plat: Canelons de Crostó amb farcit de misteri i extra de germanes
Postre (diverses opcions): Gelat d’Endrapallibres amb fideus d’històries; iogurt de lletres; galetes de llapis.
Fins i tot li hem posat diferents preus: 50,99 pàgines, 12 llibres amb 77 pàgines…
Club de Lectura Endrapallibres
Autors: Llort i Salvador Macip
Il·lustrador: Sergi Càmara
Editorial: Barcanova, 2015
Pàgines: 182
ISBN: 9788448938543
Sinopsi:
L’Arman és un noi com qualsevol altre. Té uns pares que l’estimen, una colla d’amics, una mascota que es diu Tim i és un lèmur… Però de cop i volta canviarà tot. Després d’un accident doble, l’Arman adquirirà un súper poder molt especial… i acabarà a l’altra punta del planeta! Com s’ho farà per evitar tots els perills que l’assetgen i poder tornar a casa sa i estalvi?
Opinions:
“M’ha agradat molt, sobretot per les transformacions de l’Arman, és com si fos un súper heroi, amb un poder molt xulo.”
“M’ha encantat, perquè és molt divertit!”
“En general ,m’ha agradat bastant, però algunes descripcions eren massa llargues pel meu gust, crec que podria haver dit el mateix sense enrotllar-se tant.”
“El llibre m’ha agradat molt però m’agradaria fer-li una pregunta a l’il·lustrador: Si al pròleg diu: “Bufa un vent suau i calent, i no es veu un sol núvol”, perquè ha fet un dibuix on es veuen alguns núvols?”
“M’ha agradat molt l’Arman, perquè sempre es fica en embolics igual com jo.”
“M’ha agradat molt el llibre i el meu personatge preferit és el Timurtz.”
“M’han agradat molt les il·lustracions perquè són molt divertides, però trobo que hi ha massa ombres i no m’agrada com dibuixa els cabells.”
“Aquest llibre és molt xulo, sobretot els noms dels invents, jo penso que els han fet així de llargs i estranys perquè semblin més científics.”
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Aquest llibre és el primer d’una col·lecció “Sóc un animal”, si us agrada tant com a nosaltres aquesta primera aventura de l’Arman, us animem a descobrir L’Arman i la fàbrica podrida i Missió (gairebé) impossible.
Nota mitjana: 8,58
Club de Lectura Galectors
Autor: Francesc Puigpelat
Il·lustrador: Oriol Malet
Editorial: Bromera
Pàgines: 152
ISBN:
Sinopsi:
Si algun dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre capità! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib.
Opinions:
“A mi m’ha agradat bastant, està ben estructura i ben escrit. El principi no m’ha agradat gaire, però al final m’ha encantat. M’agrada com el Martí s’esforça per aconseguir-ho tot.”
“M’agrada molt quan en Martí, enlloc d’escriure 5 frases sobre Pirates del Carib, escriu com un pirata i en fa una de nova. I no m’ha agradat veure com els ganduls feien bullying al Martí.”
“M’ha agradat molt la part en que en Martí s’inventa el poema i el penja a Facebook i tothom li envia comentaris.”
“M’ha agradat molt. El meu personatge preferit és en Martí, sobretot quan s’enfronta amb èxit a l’Abel i els ganduls.”
“Al principi en Martí xateja amb un negre del Johnny Depp, però al final ho fa amb l’actor de debò.”
“M’han agradat molt les poesies d’en Martí i veure com en Tom l’ajudava. ”
“A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè els personatges són molt divertits, encara que hi ha alguns moments una mica tristos.”
“A mi m’ha agradat molt perquè entre que m’agrada xerrar, els pirates i no m’agrada que ningú es rigui dels altres… doncs bé que ha sigut una gran aventura, molt xula, però se m’ha fet molt curt.”
*****
Nota mitjana: 9,5
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
La llegenda de Sant Jordi… explicada pel senyor drac
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Carole Hénaff
Editorial: Cruïlla, 2012
38 pàgines
ISBN: 9788466130103
Sinopsi:
I si resulta que el drac era vegetarià? I si la princesa era una bleda assolellada? I si la lluita entre el drac i el cavaller no va ser tan ferotge com es diu? I si la llegenda de Sant Jordi no va anar ben bé com ens l’han explicada? La llegenda de Sant Jordi explicada pel drac, que resulta que, al final, es va fer amic del cavaller!
Opinions:
“´M’ha agradat molt perquè és diferent a la famosa llegenda de Sant Jordi que ens han explicat sempre. Una història divertida i molt xula!”.
“M’agrada més la versió del Sr. Drac que la llegenda original.”
“El drac és el meu personatge favorit. No m’agrada que els dracs sempre facin de dolents. En aquest llibre el drac és molt bo, tot i que la gent del poble creu que no.”
“Les il·lustracions no m’han agradat gaire, i la princesa és molt bleda.”
“Un drac que menja falgueres? És una novetat, un drac vegetarià.”
“L’escriptor ha canviat la llegenda de Sant Jordi i ara és més divertida i graciosa.”
“La part que més m’agrada és quan el drac i el cavaller Jordi fan veure que lluiten davant el rei i el poble.”
“Al final, la cova del drac està plena de gent. Sembla una casa de colònies!”
“M’agraden els dibuixos. El drac a vegades fa de muntanya o de camí. És original.”
Nota mitjana: 7 gomets verds i 1 gomet groc.
Club de Lectura Endrapallibres
Súperlectors VdM 