El punt de trobada virtual per a nens i joves de Vilassar de Mar

Category Archives: Tertúlies

Maneres de viure per sempreManeres de viure per sempre

Autor: Sally Nicholls

Editorial: Cruïlla

Pàgines: 204

ISBN: 9788466123389

Sinopsi:

A en Sam li agraden les dades científiques. Vol saber coses d’OVNIS, de pel·lícules de terror, de dirigibles, de fantasmes i d’investigadors; i també què se sent quan fas un petó a una noia. I, com que té leucèmia, vol estar informat sobre què és exactament la mort. Necessita resposta per a aquelles preguntes que ningú mai no vol respondre. Per això escriu un diari, ple de llistes i d’interrogants, explicant la seva vida, a casa i a l’hospital.

Opinions:

“A mi m’ha agradat bastant el llibre, però com que m’ha posat una mica trista li he baixat un punt la nota.”

“M’ha agradat molt. Aquesta història m’ha semblat molt trista però alhora també és divertida.”

“La veritat és que és un llibre trist però m’ha agradat molt.”

“M’ha agradat molt, m’he emocionat molt llegint-lo.”

“M’he avorrit una mica però la veritat és que no m’ha fet molta pena.”

“Al principi m’agradava però no m’ha enganxat.”

“M’ha semblat divertit, trist i maco. Em va posar més trista quan es mort en Fèlix que quan es mort el protagonista, en Sam.”

“Li he baixat una mica la nota perquè era una mica trist i no tenia il·lustracions.”

“M’ha agradat moltíssim, em va enganxar tant que me’l vaig llegir en un sol dia i ho he fet dues vegades.”

**** A en Sam li agrada molt fer llistes, vam proposar als nens i nenes del club de lectura que fessin la seva pròpia llista de desitjos i aquestes són algunes de les coses que van posar:

La nostra llista de desitjos…

  • Treure tot excel·lents
  • Escriure un llibre
  • Ser presidenta de Catalunya
  • Viatjar per tot el món
  • No patir cap guerra
  • Crear un videojoc
  • Tenir una mansió i un avió privat
  • Ser famós
  • Menjar en un restaurant de luxe com el del Ferran Adrià
  • Descobrir vida en un altre planeta
  • No tenir por a res
  • Tirar-me en paracaigudes
  • Ser periodista
  • Superar la por a les abelles
  • Plantar un arbre
  • Tenir una caseta en un arbre
  • Volar
  • Que tothom de la meva família estigui bé
  • Tenir bons amics
  • Sortir a la tele
  • Escalar l’Everest
  • Tenir un gos
  • Fer gimnàstica i guanyar una copa de plata
  • Colar-me al casament d’uns desconeguts
  • Que no hi hagi animals en perill d’extinció
  • No morir jove (com en Sam)

Nota mitjana: 7,7

Club de Lectura Galectors

Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Títol: Fèlix, ets un desastre!Fèlix

Autor: Jakob M. Leonhardt

Il·lustrador: Fréderic Bertrand

Editorial: Animallibres, 2014

155 pàgines

ISBN: 9788415975205

 

Sinopsi:

Més enllà de dibuixar, en Fèlix no sap fer res de res. És el desastre més desastrós que hagis conegut mai, un autèntic perdedor que enllaça una calamitat amb la següent. Però a la seva vida ha aparegut la Charleen: la nova, encantadora i bellíssima companya de classe. Per desgràcia, en Fèlix tampoc té allò que se’n diu un aspecte interessant, així que si vol impressionar la noia dels seus somnis haurà de reciclar-se de cap a peus. Serà capaç? S’admeten apostes!

Opinions:

nens“A mi m’ha agradat MOLT aquest llibre, m’ha semblat molt divertit i els dibuixos estan molt ben fets. En Fèlix 2.0 no semblava ell.”

“A mi m’ha agradat molt, però no m’esperava que al final en Fèlix no es quedés amb la Charleen. És un llibre molt divertit i bastant intrigant perquè mai saps el que passarà. Els dibuixos també són divertits i una mica estrambòtics.”

“No m’ha agradat gaire perquè no és que m’agradin aquest tipus de llibres (diaris) a mi m’agraden de riure, amor, aventures, etc… no l’he trobat gaire emocionant. A més, si al Fèlix li agradava la Charleen i al final ella s’enamora d’ell, com és que no li fa cas i se’n va? No m’ha agradat en Robert perquè no sé com sabia on era i la que més m’ha agradat és la Lea, la trobava molt simpàtica.”

“A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè és molt divertit. El que més m’ha agradat és quan el Fèlix canvia per agradar la Charleen i és com si el món canviés, també m’ha agradat molt el Musti.”

“A mi no és que m’hagi agradat molt la història, però els dibuixos sí. Jo sóc més d’aventures i fantasia i  no pas d’historietes d’amor, tot i que els dibuixos segueixo dient que són xulíssims.”

“A mi m’ha agradat bastant perquè fa un canvi només per agradar a una nena i competir amb en Robert.”

“M’ha agradat bastant, però no del tot. Hi havia taques de boli, potser estaven fetes expressament però a mi no m’ha agradat. El llibre està bastant bé i al final et sorprèn, no t’imagines el que passarà. Això és el que més m’ha agradat, la sorpresa del final.”

“En Fèlix és un desastre: va mal vestit, li surten molts grans,  no es pentina… Però un dia arriba una noia nova a l’institut i ell intenta canviar només per agradar-li. No m’ha agradat gens. La història no era interessant, la manera com ho explicava tampoc i a més, al final resulta que tot i que en Fèlix aconsegueix que la Charleene es fixi en ell, aleshores ell decideix que ja no és del seu gust.”

“A mi no m’ha agradat gens aquest llibre, perquè no li he trobat cap moment d’emoció ni d’intriga.”

“M’ha agradat perquè feia gràcia, però se’m va fer molt curt. Me’l vaig acabar en només dos dies.”

“Ha sigut molt divertit tot el llibre perquè el Fèlix és una mica tonto i desastre i molt bo dibuixant. El llibre ha estat molt entretingut i m’ha agradat molt.”

Nota mitjana: 7,1


Amics monstruososAmics monstruosos

Autor: Anna Manso

Il·lustrador: Gabriel Salvadó

Editorial: Animallibres, 2014

117 pàgines

ISBN: 9788415975137

 

Sinopsi:

Els pares de la Sandra són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la seva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns “pares professionals” i sempre necessiten que ella els ajudi. Per això ha d’estar pendent del que fan, per tal de què no fiquin la pota fins dalt de tot. La Sandra però, també té un problema, perquè és la nena més tímida i poruga de l’univers.

Opinions:

“M’agraden les històries amb MONSTRES. El gat mòmia Egipci és el meu personatge preferit perquè és un expert en les multiplicacions, i a mi m’agraden les matemàtiques.”

“A mi m’ha agradat perquè és molt DIVERTIT. Jo crec que els animals monstruosos apareixen de veritat. La Sandra no els somia perquè a l’endemà té son a l’escola perquè ha dormit poc.”

“El meu personatge favorit és el gos zombi que es diu Antoni Ramon. Fa por, pudor i té una cua que sembla una pota de pollastre.”

“M’agrada perquè la Sandra és valenta i supera la seva timidesa. En Ramon li explica un truc per a quan una cosa no li surt: XIULAR. Quan xiules tot et surt millor!”

“El gat mòmia em fa molta gràcia. Me l’imagino cantant la taula del 7 mooolt a poc a pooc.”

“M’agradaria aprendre a jugar al joc de cartes els nou vampirs maleïts que en Ramon li ensenya a la Sandra.”

“La Sandra és una noia molt espavilada que sort en tenen els seus pares perquè ells són una mica inexperts.”

“Les parts de la història on surten els monstres m’agraden més que la resta.”

“Sóc molt fan del gat mòmia!!!”

Nota mitjana: 10

 


 

El signe prohibit9788468315805

Autor: Rodrigo Muñoz Avia

Editorial: Edebé, 2015

Pàgines: 205

ISBN: 9788468315805

Sinopsi:

L’Aleksandra és la millor amiga del Jordi. Quan ella desapareix, el Jordi pren la decisió més difícil de la seva vida: parlar sense la lletra «a» fins que la nena torni o ell la trobi. Per això comença a investigar la misteriosa fugida de l’Aleksandra; pel que sembla, els seus orígens russos hi juguen un paper important. L’amiga ha deixat pistes per al Jordi, que semblen indicar que no se n’ha anat per voluntat pròpia.

Opinions:

“A mi m’ha agradat molt el llibre i em sembla un bon repte “perequià” parlar envitricoll durant un temps determinat. L’acudit del final em va fer molta gràcia. En el fons, jo crec que l’Aleksandra és molt espavilada i en Jordi se les va arreglar dient-li Irene enlloc del seu nom.”

“L’Aleksandra és la millor amiga d’en Jordi i un dia de sobte desapareix, ningú sap per què però el Jordi no es queda de braços creuats. Ell quan veu que desapareix decideix no dir la lletra “A” i buscar-la. Jo crec que aquest llibre és molt xulu i m’ha recordat a una amiga meva. M’ha agradat molt!”

“M’ha agradat perquè era molt de misteri, però a estones se’m feia llarg. En algun capítol del llibre només parlava d’algú en concret i això no m’agrada.”

“No és que m’hagi agradat massa. Va d’un nen que es diu Jordi i la seva millor amiga és l’Aleksandra, que desapareix i aleshores ell decideix no fer servir la lletra “A”. Els pares d’en Jordi li diuen que no investigui res però ell no els fa cas.”

“Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè els llibres de misteri m’enganxen molt. Les il·lustracions no m’han agradat gaire però la història no ha compensat.”

“L’Aleksandra és la millor amiga d’en Jordi, un dia desapareix i ell decideix parlar sense la “A”, la lletra preferida de l’Aleksandra. En Jordi decideix investigar malgrat jurar als seus pares no fer-ho. Va al centre d’acollida on vivia l’Aleksandra i descobreix que ella té uns tiets que ningú coneixia, ni ella mateixa. Tot plegat molt sospitós. Reben una carta al centre d’acollida, de l’Aleksandra, ella mai no escriuria una carta i a més hi ha un missatge per en Jordi…”

“M’ha agradat que en Jordi i l’Aleksandra siguin tan amics i no m’esperava que l’Aleksandra fos russa.”

“A mi no m’ha agradat gaire perquè no me l’imaginava així i llavors no li he trobat la gràcia.”

“A mi m’ha agradat bastant, és un gest molt bonic de part d’en Jordi demostrant la lleialtat i l’amistat que té amb l’Aleksandra.”

“M’ha agradat sobretot el final perquè és el tros més emocionant de tot el llibre, però el començament també m’ha agradat perquè en Jordi no deia la “A” i parlava l’idioma Envitricol. També té alguns moments divertits com quan el Cetrespeo s’enfada amb en Jordi i el castiga.”

“M’ha agradat bastant perquè era mig de misteri i mig d’aventures. L’únic que se m’ha fet una mica curt. També m’ha agradat la forma de parlar d’en Jordi.”

Nota mitjana: 8,0

Club de Lectura Galectors

Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


En Bernat i el pirata Barba-rossaBernat pirata

Autor: Xavier Castanyer i Angelet

Il·lustrador: Pol Cunyat

Editorial: Abadia de Montserrat, 2014

65 pàgines

ISBN: 9788498836998

 

Sinopsi:

En Bernat no surt mai a navegar amb els amics perquè només de veure un vaixell ja es mareja com una sopa. Però encara hi ha una cosa que el té més amoïnat, i és que la costa és plena de galeres de pirates sanguinaris amb el temible Barba-rossa al capdavant. En Bernat, malgrat la seva por a la mar i el terror que li provoquen els pirates, s’embarcarà en una aventura trepidant i plena de misteri.

Opinions:

“A mi m’ha agradat perquè és d’AVENTURES. És molt entretingut, i hi ha moltes batalles!”

“A mi m’ha agradat una mica tot perquè passa a la costa catalana, va sobre pirates i en Bernat és molt simpàtic i llest.”

“M’agraden les històries de vaixells amb molts canons. El pla d’en Bernat per aturar l’atac dels pirates és molt divertit.”

“Sobretot m’agrada quan en Bernat li dóna un cop al cap al pirata Kasim amb un cullerot.”

“Aquest conte m’ha encantat perquè m’agraden molt les històries de PIRATES, i també perquè passen moltes aventures.”

“El pirata que més m’ha agradat és en Kasim perquè porta molts tatuatges.”

“A mi m’ha agradat molt perquè a la pàgina 25 en Bernat vomita a la cara del capità Barba-Rossa.”

“A mi m’ha agradat molt perquè hi ha moltes aventures. És divertit quan en Bernat es mareja…”

“Aquest llibre no se m’ha fet llarg. Els dibuixos m’agraden i hi ha bafarades quan parlen els personatges, com en el còmic.”

“Hem après paraules de les parts del vaixell: proa, popa, mascaró, àncora, cofa…”

Dibuixos Pirata

Nota mitjana: 9,6

 


Cartes d’amor de 0 a 1017458 Cartes amor COBERTA.indd

Autor: Susie Morgenstern

Editorial: Nandibú

Pàgines: 166

ISBN: 9788499755236

Sinopsi:

L’Ernest té deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare ha desaparegut. Deu anys d’avorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap al·licient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió. L’única distracció és una misteriosa carta que l’avi de l’Ernest havia enviat des del front durant la guerra, i escrita amb una lletra indesxifrable. L’Ernest és un bon estudiant, solitari i tristor, per no dir mut. Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la classe i es fixa intensament en ell. Perquè l’Ernest és un noi guapo i d’això ja se n’havien adonat les noies de classe.

Opinions:

“A mi m’ha agradat molt el llibre i m’ha fet pensar que tinc una vida molt divertida en comparació amb l’Ernest, que té una vida bastant avorrida, sempre fa el mateix i sempre menja el mateix, fins que coneix la Victoire. La Victoire és un personatge que m’agrada molt, és molt simpàtica i els seus pares i germans també, sempre conviden l’Ernest a menjar i quan la Germaine es fa mal l’ajuden tant com poden, fins i tot el conviden a viure amb ells!”

“M’ha agradat a mitges i l’he trobat massa curt. L’Ernest té deu anys, deu anys de buidor fins que coneix la Victoire. Amb ella coneix un munt d’amics i s’alegra la vida.”

“A mi m’ha agradat molt aquest llibre, perquè explica molt la història de l’Ernest, millor dit, la vida de l’Ernest.”

“A mi m’ha agradat molt el llibre, encara que al principi se’m va fer una mica pesat perquè explicava com era la vida de l’Ernest que sempre feia el mateix… Però quan va arribar la Victoire em va començar a interessar més.”

“A mi no m’ha agradat gaire perquè aquest tipus de llibres no m’agraden. Era un mica avorrit i per mi no era gaire interessant.”

“M’ha agradat molt sobretot el final, però m’he quedat amb les ganes de saber el que passa al final si l’Ernest coneix el seu pare i les seves germanes, i a la seva nova família. Si l’Ernest i la Victoire es casen i en Jéremie i la Pomme també.”

“A mi no m’ha agradat gaire.”

“A mi aquest llibre m’ha semblat molt xulo, perquè és d’un nen que es diu Ernest i quan va néixer la seva mare va morir i el seu pare se’n va anar. Viu amb la seva àvia 10 anys d’avorriment, l’únic  que tenien és una carta que va enviar l’avi durant la guerra. Un dia arriba una nena nova a la classe que es diu Victoire. A ella li agrada col·leccionar papers de xocolata, té molts germans, tots nens i un petitó que es diu Jéremie. Un dia mentre l’Ernest ajuda la Victorie a comprar troba el nom del seu pare i decideix escriure-li una carta.”

“A mi m’ha semblat una mica avorrit perquè té molta lletra i era molt petita. No té dibuixos i parla de molta cosa. A mi m’hauria agradat més amb la lletra més gran, parlant d’aventura i amb més dibuixos.”

Nota mitjana: 7,6

Club de Lectura Galectors

Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


La nena de l’arbreLa nena de l'arbre

Autor: Rubèn Montañá

Il·lustrador: Mercè López

Editorial: La Galera, 2014

162 pàgines

ISBN: 9788424652173

Dalt d’un arbre viu una nena. A l’Ona li sembla estrany, que una nena visqui dalt del plàtan que hi ha davant l’escola. I que ningú no se n’adoni ni la trobi a faltar. Potser és aquest misteri el que l’empeny cada cop més a saber més coses de l’Aurèlia, la nena de dalt de l’arbre que no vol saber res del món de sota.


En la darrera sessió del club de lectura infantil, els nens participants van comentar la lectura “La nena de l’arbre” corresponent a la tria d’Atrapallibres d’enguany, en general la lectura ha resultat molt satisfactòria i les valoracions han estat molt positives, remarcar com a dada interessant que a una part dels lectors els ha costat entendre el final de la història, tot i així li han donat una nota global de 8,8. Alguns dels seus comentaris han estat els següents:

“Ha sigut molt interessant i complicat la última part per el fet que l’Aurèlia sigui gran i es trobi amb la jove Aurèlia.”

“Primer em va semblar una mica avorrit, però de seguida vaig començar a sentir intriga per la història, el final és una mica trist.”

“Al principi no m’agradava però després s’ha posat interessant i al final m’ha agradat molt.”

“M’ha agradat molt, és una història molt bonica que parla de com els arbres s’assemblen a les persones.”

Club de Lectura Infantil

Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)


Títol: El peatge màgicImatge

Autor: Norton Juster

Editorial: Bambú, 2012

ISBN:  9788483432099

Sinopsi:

En Milo és un noi que s’avorreix amb tot i no troba ni la solta ni la volta de les coses, fins que un dia, en tornar d’escola, es troba a la seva habitació un paquet enorme d’origen desconegut que conté una joguina d’allò més estranya: una cabina de peatge per muntar. El nostre amic mandrós i descregut no sospita que, un cop hagi travessat la barrera del peatge, s’endinsarà en un món fantàstic on l’esperen els amics més increïbles i les aventures més meravelloses que mai s’hagués imaginat: un viatge que, sense cap mena de dubte, li ensenyarà moltes coses i li canviarà la vida.

Opinió dels lectors:

«Jo crec que aquest llibre algunes vegades és xulo i altres no molt, perquè algunes paraules no les entenc, però hi ha altres parts de la història que són molt interessants. I la que més m’ha agradat ha estat la Solta i la Volta.»

«A mi m’ha agradat perquè és fantasiós. A vegades m’ha costat entendre alguna cosa i ho he hagut de tornar a llegir. M’ha agradat que el Milo fes tants amics, que ajudés a que la Solta i la Volta tornessin… A mi no m’ha enganxat massa, i no em delia per llegir-lo. El final és el que m’ha agradat més.»

«A mi m’ha semblat molt bé. Molt xulo. Però el que entenc és per què quan volia dir “papa” deia “Pa – pa”.»

«El llibre no m’ha agradat perquè és molt llarg amb molts capítols i s’enrotllava molt, però el que sí que m’ha agradat és que sigui tant fantàstic.»

«A mi me ha gustado que fuese tan largo, però como era tan aburrido casi no cansaba y a mi me gustan más libros como el de “La cala del mort”.»

«M’ha agradat  molt, però hi ha una cosa que no he entès. Si el protagonista s’avorreix amb tot, com pot ser que no l’avorreixi el viatge?»

«Jo crec que m’ha agradat perquè és molt imaginari i d’aventures, però a mi m’hauria agradat més si fos un llibre més realista. En Tac és el meu personatge preferit.»

«Com sempre, els llibres que ens feu llegir al Club de Lectura Galectors m’agraden molt. Trobo que és una història interessant i original.»

Nota mitja: 6,9/10

Atrapallibres 2013/14


Títol: L’edat del lloroimg_server

Autor: Gisela Pou

Editorial: Edebé, 2011

ISBN:  9788492608492

Sinopsi:

Mai no hauria pensat que cinquanta minuts de silenci fossin tan llargs. Però no diré ni piu, el senyor Vallès se n’atiparà, i la mama es convencerà que anar al psicòleg no serveix de gran cosa. La culpa és de la mama. Se li ha ficat al cap que necessito ajuda. La Rita està trista, la Rita no parla, la Rita està desmotivada, la Rita està estranya. Però el meu únic problema, el que m’ha canviat la vida, és que tinc un germà famós que s’ha convertit en l’ídol de milers de adolescents i jo ja no puc més.

Opinió dels lectors:

“A mi m’ha agradat molt, sobretot les coses que se li acudeixen a la Rita per aconseguir diners a costa del seu germà famós.”

“M’ha agradat perquè era emocionant i divertit, però en alguns moments una mica avorrit.”

“El llibre m’ha agradat tot i que la protagonista és molt egoista. ”

“No m’ha agradat perquè la història només parla d’una cosa, que la nena vol anar a una pedalada amb els seus amics i ven les coses del seu germà, només pensa en ella.”

“A mi m’ha agradat molt, però l’he trobat una mica estrany. La Rita ha d’anar al psicòleg i no parla en els cinquanta minuts, trobo que serien tan llargs…”

“A mi el que més m’ha agradat ha estat el final perquè la Rita diu: La vida és una gran merda!

“A mi m’ha semblat una mica rotllo, tot i que la nena i el nen s’assemblen molt a mi i a la meva germana.”

“M’ha agradat bastant però he trobat que a vegades era avorrit.”

“Jo personalment trobo una gran falta de respecte que acabi posant: La vida és una gran merda!

Nota mitja: 6,58/10

Atrapallibres 2013/14


llibre_encanterisTítol: Llibre d’encanteris de la Vella Taràndula

Autor: Jordi Folck

Il·lustrador: Agustín Comotto

Editorial: La Galera, 2012

ISBN: 9788424642709

Sinopsi: L’endemà de Reis, en Pere porta la seva millor joguina a l’escola. Però no té en compte el Tomàs, el bestiota de la classe, que li trenca el cotxe teledirigit. Aleshores, decideix venjar-se’n a través d’un vell llibrot d’encanteris que havia estat del seu avi. Amb només uns mots llançats al vent és capaç d’aconseguir que plogui peixos, que les vaques volin, deixar mut algú uns dies o tornar la vida als morts. Però la vella Sargantana, una veïna que és una bruixa perillosa, vol posseir el llibre i està disposada a tot allò humà i inhumà per aconseguir-lo. Així en un poble on mai no passava res, de cop i volta tot es capgira i passen les coses més increïbles per culpa d’una guerra màgica i terrible!

“No m’ha agradat gaire. Massa complicat. Molts morts, zombis…”

“Al principi semblava interessant, però la història va de més a menys.”

“El final no l’acabo d’entendre… Tot plegat és una mica massa enrevessat!”

“L’episodi més divertit: una vaca voladora!”

“Aquestes històries em fan una mica de por. És tot molt fosc.”

“A mi sí que m’ha agradat. Hi ha misteri i aventures. La bruixa Sargantana és molt dolenta!”

“Jo no l’he acabat. Aquest tema de bruixes, encanteris i màgia negra no m’agrada”. 

Puntuació mitjana:  4,5

Club de Lectura #Atrapallibres