El punt de trobada virtual per a nens i joves de Vilassar de Mar

En Bernat i el pirata Barba-rossa

En Bernat i el pirata Barba-rossaBernat pirata

Autor: Xavier Castanyer i Angelet

Il·lustrador: Pol Cunyat

Editorial: Abadia de Montserrat, 2014

65 pàgines

ISBN: 9788498836998

 

Sinopsi:

En Bernat no surt mai a navegar amb els amics perquè només de veure un vaixell ja es mareja com una sopa. Però encara hi ha una cosa que el té més amoïnat, i és que la costa és plena de galeres de pirates sanguinaris amb el temible Barba-rossa al capdavant. En Bernat, malgrat la seva por a la mar i el terror que li provoquen els pirates, s’embarcarà en una aventura trepidant i plena de misteri.

Opinions:

“A mi m’ha agradat perquè és d’AVENTURES. És molt entretingut, i hi ha moltes batalles!”

“A mi m’ha agradat una mica tot perquè passa a la costa catalana, va sobre pirates i en Bernat és molt simpàtic i llest.”

“M’agraden les històries de vaixells amb molts canons. El pla d’en Bernat per aturar l’atac dels pirates és molt divertit.”

“Sobretot m’agrada quan en Bernat li dóna un cop al cap al pirata Kasim amb un cullerot.”

“Aquest conte m’ha encantat perquè m’agraden molt les històries de PIRATES, i també perquè passen moltes aventures.”

“El pirata que més m’ha agradat és en Kasim perquè porta molts tatuatges.”

“A mi m’ha agradat molt perquè a la pàgina 25 en Bernat vomita a la cara del capità Barba-Rossa.”

“A mi m’ha agradat molt perquè hi ha moltes aventures. És divertit quan en Bernat es mareja…”

“Aquest llibre no se m’ha fet llarg. Els dibuixos m’agraden i hi ha bafarades quan parlen els personatges, com en el còmic.”

“Hem après paraules de les parts del vaixell: proa, popa, mascaró, àncora, cofa…”

Dibuixos Pirata

Nota mitjana: 9,6

 

Anuncis

Valoració “Cartes d’amor de 0 a 10”

Cartes d’amor de 0 a 1017458 Cartes amor COBERTA.indd

Autor: Susie Morgenstern

Editorial: Nandibú

Pàgines: 166

ISBN: 9788499755236

Sinopsi:

L’Ernest té deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare ha desaparegut. Deu anys d’avorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap al·licient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió. L’única distracció és una misteriosa carta que l’avi de l’Ernest havia enviat des del front durant la guerra, i escrita amb una lletra indesxifrable. L’Ernest és un bon estudiant, solitari i tristor, per no dir mut. Això fins el dia que Victoire de Montardent arriba a la classe i es fixa intensament en ell. Perquè l’Ernest és un noi guapo i d’això ja se n’havien adonat les noies de classe.

Opinions:

“A mi m’ha agradat molt el llibre i m’ha fet pensar que tinc una vida molt divertida en comparació amb l’Ernest, que té una vida bastant avorrida, sempre fa el mateix i sempre menja el mateix, fins que coneix la Victoire. La Victoire és un personatge que m’agrada molt, és molt simpàtica i els seus pares i germans també, sempre conviden l’Ernest a menjar i quan la Germaine es fa mal l’ajuden tant com poden, fins i tot el conviden a viure amb ells!”

“M’ha agradat a mitges i l’he trobat massa curt. L’Ernest té deu anys, deu anys de buidor fins que coneix la Victoire. Amb ella coneix un munt d’amics i s’alegra la vida.”

“A mi m’ha agradat molt aquest llibre, perquè explica molt la història de l’Ernest, millor dit, la vida de l’Ernest.”

“A mi m’ha agradat molt el llibre, encara que al principi se’m va fer una mica pesat perquè explicava com era la vida de l’Ernest que sempre feia el mateix… Però quan va arribar la Victoire em va començar a interessar més.”

“A mi no m’ha agradat gaire perquè aquest tipus de llibres no m’agraden. Era un mica avorrit i per mi no era gaire interessant.”

“M’ha agradat molt sobretot el final, però m’he quedat amb les ganes de saber el que passa al final si l’Ernest coneix el seu pare i les seves germanes, i a la seva nova família. Si l’Ernest i la Victoire es casen i en Jéremie i la Pomme també.”

“A mi no m’ha agradat gaire.”

“A mi aquest llibre m’ha semblat molt xulo, perquè és d’un nen que es diu Ernest i quan va néixer la seva mare va morir i el seu pare se’n va anar. Viu amb la seva àvia 10 anys d’avorriment, l’únic  que tenien és una carta que va enviar l’avi durant la guerra. Un dia arriba una nena nova a la classe que es diu Victoire. A ella li agrada col·leccionar papers de xocolata, té molts germans, tots nens i un petitó que es diu Jéremie. Un dia mentre l’Ernest ajuda la Victorie a comprar troba el nom del seu pare i decideix escriure-li una carta.”

“A mi m’ha semblat una mica avorrit perquè té molta lletra i era molt petita. No té dibuixos i parla de molta cosa. A mi m’hauria agradat més amb la lletra més gran, parlant d’aventura i amb més dibuixos.”

Nota mitjana: 7,6

Club de Lectura Galectors

Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)

Valoració “La nena de l’arbre”

La nena de l’arbreLa nena de l'arbre

Autor: Rubèn Montañá

Il·lustrador: Mercè López

Editorial: La Galera, 2014

162 pàgines

ISBN: 9788424652173

Dalt d’un arbre viu una nena. A l’Ona li sembla estrany, que una nena visqui dalt del plàtan que hi ha davant l’escola. I que ningú no se n’adoni ni la trobi a faltar. Potser és aquest misteri el que l’empeny cada cop més a saber més coses de l’Aurèlia, la nena de dalt de l’arbre que no vol saber res del món de sota.


En la darrera sessió del club de lectura infantil, els nens participants van comentar la lectura “La nena de l’arbre” corresponent a la tria d’Atrapallibres d’enguany, en general la lectura ha resultat molt satisfactòria i les valoracions han estat molt positives, remarcar com a dada interessant que a una part dels lectors els ha costat entendre el final de la història, tot i així li han donat una nota global de 8,8. Alguns dels seus comentaris han estat els següents:

“Ha sigut molt interessant i complicat la última part per el fet que l’Aurèlia sigui gran i es trobi amb la jove Aurèlia.”

“Primer em va semblar una mica avorrit, però de seguida vaig començar a sentir intriga per la història, el final és una mica trist.”

“Al principi no m’agradava però després s’ha posat interessant i al final m’ha agradat molt.”

“M’ha agradat molt, és una història molt bonica que parla de com els arbres s’assemblen a les persones.”

Club de Lectura Infantil

Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)

El peatge màgic

Títol: El peatge màgicImatge

Autor: Norton Juster

Editorial: Bambú, 2012

ISBN:  9788483432099

Sinopsi:

En Milo és un noi que s’avorreix amb tot i no troba ni la solta ni la volta de les coses, fins que un dia, en tornar d’escola, es troba a la seva habitació un paquet enorme d’origen desconegut que conté una joguina d’allò més estranya: una cabina de peatge per muntar. El nostre amic mandrós i descregut no sospita que, un cop hagi travessat la barrera del peatge, s’endinsarà en un món fantàstic on l’esperen els amics més increïbles i les aventures més meravelloses que mai s’hagués imaginat: un viatge que, sense cap mena de dubte, li ensenyarà moltes coses i li canviarà la vida.

Opinió dels lectors:

«Jo crec que aquest llibre algunes vegades és xulo i altres no molt, perquè algunes paraules no les entenc, però hi ha altres parts de la història que són molt interessants. I la que més m’ha agradat ha estat la Solta i la Volta.»

«A mi m’ha agradat perquè és fantasiós. A vegades m’ha costat entendre alguna cosa i ho he hagut de tornar a llegir. M’ha agradat que el Milo fes tants amics, que ajudés a que la Solta i la Volta tornessin… A mi no m’ha enganxat massa, i no em delia per llegir-lo. El final és el que m’ha agradat més.»

«A mi m’ha semblat molt bé. Molt xulo. Però el que entenc és per què quan volia dir “papa” deia “Pa – pa”.»

«El llibre no m’ha agradat perquè és molt llarg amb molts capítols i s’enrotllava molt, però el que sí que m’ha agradat és que sigui tant fantàstic.»

«A mi me ha gustado que fuese tan largo, però como era tan aburrido casi no cansaba y a mi me gustan más libros como el de “La cala del mort”.»

«M’ha agradat  molt, però hi ha una cosa que no he entès. Si el protagonista s’avorreix amb tot, com pot ser que no l’avorreixi el viatge?»

«Jo crec que m’ha agradat perquè és molt imaginari i d’aventures, però a mi m’hauria agradat més si fos un llibre més realista. En Tac és el meu personatge preferit.»

«Com sempre, els llibres que ens feu llegir al Club de Lectura Galectors m’agraden molt. Trobo que és una història interessant i original.»

Nota mitja: 6,9/10

Atrapallibres 2013/14

L’edat del lloro

Títol: L’edat del lloroimg_server

Autor: Gisela Pou

Editorial: Edebé, 2011

ISBN:  9788492608492

Sinopsi:

Mai no hauria pensat que cinquanta minuts de silenci fossin tan llargs. Però no diré ni piu, el senyor Vallès se n’atiparà, i la mama es convencerà que anar al psicòleg no serveix de gran cosa. La culpa és de la mama. Se li ha ficat al cap que necessito ajuda. La Rita està trista, la Rita no parla, la Rita està desmotivada, la Rita està estranya. Però el meu únic problema, el que m’ha canviat la vida, és que tinc un germà famós que s’ha convertit en l’ídol de milers de adolescents i jo ja no puc més.

Opinió dels lectors:

“A mi m’ha agradat molt, sobretot les coses que se li acudeixen a la Rita per aconseguir diners a costa del seu germà famós.”

“M’ha agradat perquè era emocionant i divertit, però en alguns moments una mica avorrit.”

“El llibre m’ha agradat tot i que la protagonista és molt egoista. ”

“No m’ha agradat perquè la història només parla d’una cosa, que la nena vol anar a una pedalada amb els seus amics i ven les coses del seu germà, només pensa en ella.”

“A mi m’ha agradat molt, però l’he trobat una mica estrany. La Rita ha d’anar al psicòleg i no parla en els cinquanta minuts, trobo que serien tan llargs…”

“A mi el que més m’ha agradat ha estat el final perquè la Rita diu: La vida és una gran merda!

“A mi m’ha semblat una mica rotllo, tot i que la nena i el nen s’assemblen molt a mi i a la meva germana.”

“M’ha agradat bastant però he trobat que a vegades era avorrit.”

“Jo personalment trobo una gran falta de respecte que acabi posant: La vida és una gran merda!

Nota mitja: 6,58/10

Atrapallibres 2013/14

Charlie i la fàbrica de xocolata

Títol: Charlie i la fàbrica de xocolata
Imatge

Autor: Roald Dahl

Editorial: La Magrana, 2006

ISBN: 848264307X

“A mi aquest llibre m’ha agradat molt, és molt divertit. Sobretot les coses que els hi passen als altres nens, són coses ben estranyes.

Aquest llibre m’ha agradat pel seu autor, escriu coses ben peculiars!!

No tingueu pas por, no us passarà res del què els hi passa als nens de la història!.”

 

“A mi m’ha agradat molt aquest llibre sobretot pel seu surrealisme.

M’agrada molt l’autor, tot i que la seva manera de descriure és molt diferent.

Roald Dahl és molt bon escriptor, i els seus llibres estan plens de fantasia i aventures. Amb aquest llibre riureu.”

ABCLectors 2013

La iaia

ImatgeTítol:  La iaia

Autor: Peter Härtling

Il·lustrador: Roser Capdevila

Editorial: La Magrana, 1999

ISBN: 847410145X

Sinopsi: Kal·li és un nen alemany que perd els seus pares i ha d’anar a viure amb la seva iaia. La iaia és la història d’aquesta nova i difícil convivència entre Kal·li i la seva àvia. En el llibre es comparen els punts de vista dels dos personatges. Una història trista, però tractada amb naturalitat i realisme.

“M’ha agradat perquè parla d’un nen que es diu Kal·li que es queda orfe i l’adopta la seva àvia. Els dos viuen moltes aventures plegats.”

“En Kal·li és un nen que un dia se li moren els pares i se’n va a viure amb l’àvia. La iaia és molt diferent d’en Kal·li, i s’haurà d’adaptar.”

“No m’ha agradat perquè el trobo una mica avorrit.”

“La iaia parla al final de cada capítol, i llavors veus realment el que ella pensa de tot plegat.”

“No m’ha agradat perquè no passa gairebé res…”

“M’ha agradat perquè parla d’una història familiar. Al principi en Kal·li i la iaia no s’entenen, però després s’estimen molt, És una història tendra.”

Puntuació mitjana: 6,6

Club de Lectura Nosaltres També Llegim