Títol: Fèlix, ets un desastre!
Autor: Jakob M. Leonhardt
Il·lustrador: Fréderic Bertrand
Editorial: Animallibres, 2014
155 pàgines
ISBN: 9788415975205
Sinopsi:
Més enllà de dibuixar, en Fèlix no sap fer res de res. És el desastre més desastrós que hagis conegut mai, un autèntic perdedor que enllaça una calamitat amb la següent. Però a la seva vida ha aparegut la Charleen: la nova, encantadora i bellíssima companya de classe. Per desgràcia, en Fèlix tampoc té allò que se’n diu un aspecte interessant, així que si vol impressionar la noia dels seus somnis haurà de reciclar-se de cap a peus. Serà capaç? S’admeten apostes!
Opinions:
“A mi m’ha agradat MOLT aquest llibre, m’ha semblat molt divertit i els dibuixos estan molt ben fets. En Fèlix 2.0 no semblava ell.”
“A mi m’ha agradat molt, però no m’esperava que al final en Fèlix no es quedés amb la Charleen. És un llibre molt divertit i bastant intrigant perquè mai saps el que passarà. Els dibuixos també són divertits i una mica estrambòtics.”
“No m’ha agradat gaire perquè no és que m’agradin aquest tipus de llibres (diaris) a mi m’agraden de riure, amor, aventures, etc… no l’he trobat gaire emocionant. A més, si al Fèlix li agradava la Charleen i al final ella s’enamora d’ell, com és que no li fa cas i se’n va? No m’ha agradat en Robert perquè no sé com sabia on era i la que més m’ha agradat és la Lea, la trobava molt simpàtica.”
“A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè és molt divertit. El que més m’ha agradat és quan el Fèlix canvia per agradar la Charleen i és com si el món canviés, també m’ha agradat molt el Musti.”
“A mi no és que m’hagi agradat molt la història, però els dibuixos sí. Jo sóc més d’aventures i fantasia i no pas d’historietes d’amor, tot i que els dibuixos segueixo dient que són xulíssims.”
“A mi m’ha agradat bastant perquè fa un canvi només per agradar a una nena i competir amb en Robert.”
“M’ha agradat bastant, però no del tot. Hi havia taques de boli, potser estaven fetes expressament però a mi no m’ha agradat. El llibre està bastant bé i al final et sorprèn, no t’imagines el que passarà. Això és el que més m’ha agradat, la sorpresa del final.”
“En Fèlix és un desastre: va mal vestit, li surten molts grans, no es pentina… Però un dia arriba una noia nova a l’institut i ell intenta canviar només per agradar-li. No m’ha agradat gens. La història no era interessant, la manera com ho explicava tampoc i a més, al final resulta que tot i que en Fèlix aconsegueix que la Charleene es fixi en ell, aleshores ell decideix que ja no és del seu gust.”
“A mi no m’ha agradat gens aquest llibre, perquè no li he trobat cap moment d’emoció ni d’intriga.”
“M’ha agradat perquè feia gràcia, però se’m va fer molt curt. Me’l vaig acabar en només dos dies.”
“Ha sigut molt divertit tot el llibre perquè el Fèlix és una mica tonto i desastre i molt bo dibuixant. El llibre ha estat molt entretingut i m’ha agradat molt.”
Nota mitjana: 7,1
Amics monstruosos
Autor: Anna Manso
Il·lustrador: Gabriel Salvadó
Editorial: Animallibres, 2014
117 pàgines
ISBN: 9788415975137
Sinopsi:
Els pares de la Sandra són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la seva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns “pares professionals” i sempre necessiten que ella els ajudi. Per això ha d’estar pendent del que fan, per tal de què no fiquin la pota fins dalt de tot. La Sandra però, també té un problema, perquè és la nena més tímida i poruga de l’univers.
Opinions:
“M’agraden les històries amb MONSTRES. El gat mòmia Egipci és el meu personatge preferit perquè és un expert en les multiplicacions, i a mi m’agraden les matemàtiques.”
“A mi m’ha agradat perquè és molt DIVERTIT. Jo crec que els animals monstruosos apareixen de veritat. La Sandra no els somia perquè a l’endemà té son a l’escola perquè ha dormit poc.”
“El meu personatge favorit és el gos zombi que es diu Antoni Ramon. Fa por, pudor i té una cua que sembla una pota de pollastre.”
“M’agrada perquè la Sandra és valenta i supera la seva timidesa. En Ramon li explica un truc per a quan una cosa no li surt: XIULAR. Quan xiules tot et surt millor!”
“El gat mòmia em fa molta gràcia. Me l’imagino cantant la taula del 7 mooolt a poc a pooc.”
“M’agradaria aprendre a jugar al joc de cartes els nou vampirs maleïts que en Ramon li ensenya a la Sandra.”
“La Sandra és una noia molt espavilada que sort en tenen els seus pares perquè ells són una mica inexperts.”
“Les parts de la història on surten els monstres m’agraden més que la resta.”
“Sóc molt fan del gat mòmia!!!”
Nota mitjana: 10
Súperlectors VdM 