Autor: Francesc Puigpelat
Editorial: Cruïlla, 2017
Pàgines: 30
ISBN: 9788466143523
Premi Gran Angular 2017
Sinopsi:
Uns quants anys després de la mort misteriosa del seu germà, la Julie torna al Marroc per mirar de descobrir què va passar. Allà coneix la Fàtima, una jove òrfena amb un passat fosc. Totes dues juntes faran uns descobriments increïbles que posaran les seves vides en perill.
Opinions:
- Aquest llibre m’ha semblat molt interessant, m’ha agradat que les noies fossin tan atrevides i les més valentes. Que la Julie fos la seva tieta i que el Pol en veritat fos el Djinn de les neus ia més el pare de la Fàtima.
- Aquest llibre m’ha agradat molt. Passaven coses que no t’esperaves. Però una cosa que no m’ha agradat és que per mi, ha passat tot molt lent. Haig de dir que no m’esperava que m’agradés tant, m’ha semblat molt entretingut i interessant.
- M’ha agradat i interessat molt, però hi havia coses que no sabia fins a quin punt eren reals. No coneixia al Francesc Puigpelat, però m’ha agradat molt fer-ho per la manera com escriu.
- Ha estat bé però hi havia vegades que era cansat de llegir perquè s’enrotllaven molt amb coses que podrien haver dit amb poques paraules. Però el gir que fa al final no me l’esperava i m’ha agradat molt.
- M’ha semblat interesant però la part que més m’ha agradat, ha estat quan han trobat els dibuixos. Però m’ha semblat que explicaven coses amb massa paraules quan ho podien dir més breument, també crec que la lletra era molt petita.
- No m’he pogut acabar el llibre, però el que he llegit m’ha agradat molt, m’ha semblat súper interessant. M’ha fet gràcia al principi quan la Fàtima diu que tothom dona per fet que ella i l’Ibrahim acabarien casats.
- A mi m’ha agradat perquè era interessant, no me l’he pogut acabar però me l’emportaré per saber com acaba la història.
- El llibre comença que és avorrit però a mesura que avança et comença a agradar. Trobo que la història és bastant previsible i és fàcil que t’imaginis el que passarà.
- Aquest llibre m’ha agradat. Un personatge que m’ha agradat molt ha estat la Julie Bonnet, la seva actitud tossuda em recorda una mica als meus germans. El llibre m’ha recordat molt a una pel·lícula que m’encantava de petita i bàsicament passava el mateix, o sigui que la història no m’ha sorprès.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 7,1/10
Club de Lectura Galectors
Autor i il·lustrador: Lluís Farré
Editorial: Cruïlla, 2001
Pàgines: 62
ISBN: 9788466101912
Sinopsi:
T’agraden els llibres? Te n’has menjat mai algun de sencer? Més d’un? Doncs la protagonista d’aquesta historia es va acabar cruspint una biblioteca sencera!
Opinions:
“M’ha agradat perquè m’han agradat les imatges i perquè feia gràcia.”
“M’ha agradat perquè feia gràcia quan menjava llibres.”
“Molt xulo.”
“Molt divertit perquè feia molta gràcia.”
“M’ha agradat l’última part perquè hi ha una sopa de llibres que dona als nens.”
“M’ha fet molta gràcia.”
“M’ha semblat molt curt. M’ha agradat bastant.”
Valoració: 6 gomets verds, 1 gomet groc.
*****
A la novel·la, la protagonista demana un menú: “De primer, uns entremesos d’aventures al Congo. De segon, una escudella de reines dels mars i pirates brètols. Després uns bunyolets d’astronautes amb marcians. I per postres, per postres…, per postres ja ho veurem!”.
A la tertúlia hem creat el nostre propi menú, fet a mida!
Entrant: Monstres arrebossats amb salsa d’Agus
Primer plat: Tina al forn amb sal d’encanteris i aventures
Segon plat: Canelons de Crostó amb farcit de misteri i extra de germanes
Postre (diverses opcions): Gelat d’Endrapallibres amb fideus d’històries; iogurt de lletres; galetes de llapis.
Fins i tot li hem posat diferents preus: 50,99 pàgines, 12 llibres amb 77 pàgines…
Club de Lectura Endrapallibres
La llegenda de Sant Jordi… explicada pel senyor drac
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Carole Hénaff
Editorial: Cruïlla, 2012
38 pàgines
ISBN: 9788466130103
Sinopsi:
I si resulta que el drac era vegetarià? I si la princesa era una bleda assolellada? I si la lluita entre el drac i el cavaller no va ser tan ferotge com es diu? I si la llegenda de Sant Jordi no va anar ben bé com ens l’han explicada? La llegenda de Sant Jordi explicada pel drac, que resulta que, al final, es va fer amic del cavaller!
Opinions:
“´M’ha agradat molt perquè és diferent a la famosa llegenda de Sant Jordi que ens han explicat sempre. Una història divertida i molt xula!”.
“M’agrada més la versió del Sr. Drac que la llegenda original.”
“El drac és el meu personatge favorit. No m’agrada que els dracs sempre facin de dolents. En aquest llibre el drac és molt bo, tot i que la gent del poble creu que no.”
“Les il·lustracions no m’han agradat gaire, i la princesa és molt bleda.”
“Un drac que menja falgueres? És una novetat, un drac vegetarià.”
“L’escriptor ha canviat la llegenda de Sant Jordi i ara és més divertida i graciosa.”
“La part que més m’agrada és quan el drac i el cavaller Jordi fan veure que lluiten davant el rei i el poble.”
“Al final, la cova del drac està plena de gent. Sembla una casa de colònies!”
“M’agraden els dibuixos. El drac a vegades fa de muntanya o de camí. És original.”
Nota mitjana: 7 gomets verds i 1 gomet groc.
Club de Lectura Endrapallibres
Maneres de viure per sempre
Autor: Sally Nicholls
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 204
ISBN: 9788466123389
Sinopsi:
A en Sam li agraden les dades científiques. Vol saber coses d’OVNIS, de pel·lícules de terror, de dirigibles, de fantasmes i d’investigadors; i també què se sent quan fas un petó a una noia. I, com que té leucèmia, vol estar informat sobre què és exactament la mort. Necessita resposta per a aquelles preguntes que ningú mai no vol respondre. Per això escriu un diari, ple de llistes i d’interrogants, explicant la seva vida, a casa i a l’hospital.
Opinions:
“A mi m’ha agradat bastant el llibre, però com que m’ha posat una mica trista li he baixat un punt la nota.”
“M’ha agradat molt. Aquesta història m’ha semblat molt trista però alhora també és divertida.”
“La veritat és que és un llibre trist però m’ha agradat molt.”
“M’ha agradat molt, m’he emocionat molt llegint-lo.”
“M’he avorrit una mica però la veritat és que no m’ha fet molta pena.”
“Al principi m’agradava però no m’ha enganxat.”
“M’ha semblat divertit, trist i maco. Em va posar més trista quan es mort en Fèlix que quan es mort el protagonista, en Sam.”
“Li he baixat una mica la nota perquè era una mica trist i no tenia il·lustracions.”
“M’ha agradat moltíssim, em va enganxar tant que me’l vaig llegir en un sol dia i ho he fet dues vegades.”
**** A en Sam li agrada molt fer llistes, vam proposar als nens i nenes del club de lectura que fessin la seva pròpia llista de desitjos i aquestes són algunes de les coses que van posar:
La nostra llista de desitjos…
- Treure tot excel·lents
- Escriure un llibre
- Ser presidenta de Catalunya
- Viatjar per tot el món
- No patir cap guerra
- Crear un videojoc
- Tenir una mansió i un avió privat
- Ser famós
- Menjar en un restaurant de luxe com el del Ferran Adrià
- Descobrir vida en un altre planeta
- No tenir por a res
- Tirar-me en paracaigudes
- Ser periodista
- Superar la por a les abelles
- Plantar un arbre
- Tenir una caseta en un arbre
- Volar
- Que tothom de la meva família estigui bé
- Tenir bons amics
- Sortir a la tele
- Escalar l’Everest
- Tenir un gos
- Fer gimnàstica i guanyar una copa de plata
- Colar-me al casament d’uns desconeguts
- Que no hi hagi animals en perill d’extinció
- No morir jove (com en Sam)
Nota mitjana: 7,7
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
Títol: La invenció de l’Hugo Cabret
Autor: Brian Selznick
Il·lustrador: Jose Sampere
Editorial: Cruïlla
ISBN: 978166118415
Havia una vegada un nen que es deia Hugo que sempre havia volgut fer un autòmat que cobrés vida per ell sol, però fa poc el seu pare va morir en un incendi que encara no sap qui el va fer. I el seu tiet el va adoptar. I va veure una clau que li faltava per fer viure l’autòmat. I li va dir el nen a la nena:
– Em dones aquesta clau si us plau:
-I la noia va dir, per què?:
Per fer viure un robot:
-I la noia va dir d’acord:
-I el nen va dir doncs vine:
I la noia va anar amb ell i quan el va veure li va donar la clau al nen.
I van fer viure l’autòmat.
M’ha agradat molt perquè hi ha moltes aventures. I també m’han agradat molt les il·lustracions.
Jordi Casanovas Cantos
Títol: Serena
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Cruïlla, 2012
ISBN: 9788466130257
Sinopsi: A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer.
“M’ha agradat molt aquest llibre perquè és molt bonic, entranyable i inspirador. Sobretot perquè quan es mort la mare de la Serena i segresten el seu pare, ella es queda sola amb els seus germans i tenen cura els uns dels altres ”
“M’ha agradat molt excepte el tros dels pirates, si em passés a mi m’espantaria molt.El llibre ha estat molt bé, tota la narració i un puntet de gràcia, misteri i aventures. ”
“M’ha agradat, però no hi ha gaire acció excepte al principi quan hi ha el terratrèmol”
“Aquest llibre m’ha agradat perquè hi ha una noia que s’autosupera. El personatge que més m’ha agradat és l’Eulàlia perquè no parla, però al final canta una cançó i ja comença a parlar, fins al final no descobrim que no parlava perquè tenia vergonya.”
“M’ha agradat, perquè sembla que hagi passat de veritat. La Serena té molta força de voluntat. Ella sola s’ocupa de tota la família després que la seva mare mori. El meu personatge preferit és l’Eulàlia perquè ningú no sap que parla, però a la nit canta cançons a les seves germanes petites.”
“A mi no m’agrada que es mori la mare”
Puntuació mitjana: 8,1
Club de Lectura Galectors
Títol: Em venc el pare
Autor: Care Santos
Il·lustrador: Mercedes Marro Gros
Editorial: Cruïlla, 2011
ISBN: 9788466128131
SINOPSI:
El pare de la Nora s’ha quedat sense feina i torna a casa disposat a convertir-se en el pare perfecte. El problema és que el que ell entén per pare perfecte no s’assembla gaire al model de pare que li agradaria tenir a la Nora. Per això decideix buscar-li feina, sense que ell ho sàpiga. Però, com es busca feina per a un presentador de televisió superfamós? L’Òscar, el millor amic de la Nora, l’ajudarà.
Ahir a la tarda els integrants del Club de lectura infantil “Nosaltres també llegim!” de la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar ens vam reunir com cada mes per comentar la lectura d’un llibre, en aquest cas va ser el títol Em venc el pare de l’escriptora Care Santos, ens ha agradat moltíssim, fixeu-vos sinó en quina nota li hem posat: 9,58!!
Com ja hem dit aquest llibre ens ha agradat molt, entre altres coses perquè ha estat divertit i imaginatiu, també ens ha fet molta gràcia que el lloro es digui cinquanta-sis. A alguns ens ha agradat que quan veuen pel·lícules mengen pizza de quatre formatges, i ens hem fet un tip de riure amb la decoració que el pare dela Norai ha fet a tota la casa. Ens ha agradat comla Norai l’Òscar anaven a buscar feina per el seu pare i sobretot ens ha encantat el ‘pare perfecte’, ara bé entre tots nosaltres hem decidit quines virtuts hauria de tenir el pare perfecte, són aquestes:
- Que ens faci els deures.
- Que compri tot el que demanem.
- Que faci tot el que demanem.
- Que no ens renyi.
- Que no fumi.
- Que s’afaiti cada dia.
- Que es relacioni molt bé amb la gent.
- Que ens deixi fer tot el que vulguem.
- Que sàpiga pintar molt bé.
- Que ens deixi anar a dormir molt tard.
- Que ens porti a la fira sempre que li demanem.
- Que nos ens faci anar a l’escola.
- Que no ens faci fer deures a l’estiu.
- Que construeixi invents molt originals.
- Que no ens faci fer-nos el llit.
- Que ens porti al cinema molt sovint.
Us recomanem molt la lectura d’aquest llibre, nosaltres ens ho hem passat molt bé!!
Club de Lectura infantil – Nosaltres també llegim!
Súperlectors VdM 