Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Editorial: Edebé, 2018
Pàgines: 119
ISBN: 9788468334585
Premi Edebé de Literatura Infantil 2018
Sinopsi:
Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans que arribessin a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.
Opinions:
Soc una nou, ha estat una lectura diferent que ha despertat l’interès dels nens i nenes per la seva peculiaritat veu narrativa. Els ha costat, però, entendre que és un joc de l’autor a l’hora d’explicar la història i això els ha desencantat una mica. Els han cridat molt l’atenció els personatges, per les seves peculiars personalitats. Del protagonista n’han dit coses molt boniques i quan els vaig demanar que el definissin amb una paraula, aquests van ser els adjectius que van escollir: Valent, amable, atrevit, segur de sí mateix, simpàtic, curiós, generós i empàtic. Com podeu veure, un personatge adorable que ens ha robat el cor a tots!
- Llegir aquest llibre m’ha fet una mica de pena perquè moren els pares, però m’agrada que hagi estat valent per salvar el gat.
- Aquest llibre m’ha semblat estrany, està escrit com del revés, primer explica una cosa i després la desenvolupa.
- Aquest llibre és la cosa més rara que he llegit a la meva vida! I a sobre el jutge no para de dir que es vol jubilar. És surrealista.
- No tenia molt sentit.
- Em sembla molt surrealista dir que un nen és una nou, perquè olora com una nou.
- L’he trobat estrany, si és un nen no és una nou.
- No m’ha agradat molt perquè és estrany.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 6,3/10
Club de Lectura Galectors
Autors: Llort i Salvador Macip
Il·lustrador: Sergi Càmara
Editorial: Barcanova, 2015
Pàgines: 182
ISBN: 9788448938543
Sinopsi:
L’Arman és un noi com qualsevol altre. Té uns pares que l’estimen, una colla d’amics, una mascota que es diu Tim i és un lèmur… Però de cop i volta canviarà tot. Després d’un accident doble, l’Arman adquirirà un súper poder molt especial… i acabarà a l’altra punta del planeta! Com s’ho farà per evitar tots els perills que l’assetgen i poder tornar a casa sa i estalvi?
Opinions:
“M’ha agradat molt, sobretot per les transformacions de l’Arman, és com si fos un súper heroi, amb un poder molt xulo.”
“M’ha encantat, perquè és molt divertit!”
“En general ,m’ha agradat bastant, però algunes descripcions eren massa llargues pel meu gust, crec que podria haver dit el mateix sense enrotllar-se tant.”
“El llibre m’ha agradat molt però m’agradaria fer-li una pregunta a l’il·lustrador: Si al pròleg diu: “Bufa un vent suau i calent, i no es veu un sol núvol”, perquè ha fet un dibuix on es veuen alguns núvols?”
“M’ha agradat molt l’Arman, perquè sempre es fica en embolics igual com jo.”
“M’ha agradat molt el llibre i el meu personatge preferit és el Timurtz.”
“M’han agradat molt les il·lustracions perquè són molt divertides, però trobo que hi ha massa ombres i no m’agrada com dibuixa els cabells.”
“Aquest llibre és molt xulo, sobretot els noms dels invents, jo penso que els han fet així de llargs i estranys perquè semblin més científics.”
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Aquest llibre és el primer d’una col·lecció “Sóc un animal”, si us agrada tant com a nosaltres aquesta primera aventura de l’Arman, us animem a descobrir L’Arman i la fàbrica podrida i Missió (gairebé) impossible.
Nota mitjana: 8,58
Club de Lectura Galectors
Autor: Francesc Puigpelat
Il·lustrador: Oriol Malet
Editorial: Bromera
Pàgines: 152
ISBN:
Sinopsi:
Si algun dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre capità! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib.
Opinions:
“A mi m’ha agradat bastant, està ben estructura i ben escrit. El principi no m’ha agradat gaire, però al final m’ha encantat. M’agrada com el Martí s’esforça per aconseguir-ho tot.”
“M’agrada molt quan en Martí, enlloc d’escriure 5 frases sobre Pirates del Carib, escriu com un pirata i en fa una de nova. I no m’ha agradat veure com els ganduls feien bullying al Martí.”
“M’ha agradat molt la part en que en Martí s’inventa el poema i el penja a Facebook i tothom li envia comentaris.”
“M’ha agradat molt. El meu personatge preferit és en Martí, sobretot quan s’enfronta amb èxit a l’Abel i els ganduls.”
“Al principi en Martí xateja amb un negre del Johnny Depp, però al final ho fa amb l’actor de debò.”
“M’han agradat molt les poesies d’en Martí i veure com en Tom l’ajudava. ”
“A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè els personatges són molt divertits, encara que hi ha alguns moments una mica tristos.”
“A mi m’ha agradat molt perquè entre que m’agrada xerrar, els pirates i no m’agrada que ningú es rigui dels altres… doncs bé que ha sigut una gran aventura, molt xula, però se m’ha fet molt curt.”
*****
Nota mitjana: 9,5
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
Maneres de viure per sempre
Autor: Sally Nicholls
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 204
ISBN: 9788466123389
Sinopsi:
A en Sam li agraden les dades científiques. Vol saber coses d’OVNIS, de pel·lícules de terror, de dirigibles, de fantasmes i d’investigadors; i també què se sent quan fas un petó a una noia. I, com que té leucèmia, vol estar informat sobre què és exactament la mort. Necessita resposta per a aquelles preguntes que ningú mai no vol respondre. Per això escriu un diari, ple de llistes i d’interrogants, explicant la seva vida, a casa i a l’hospital.
Opinions:
“A mi m’ha agradat bastant el llibre, però com que m’ha posat una mica trista li he baixat un punt la nota.”
“M’ha agradat molt. Aquesta història m’ha semblat molt trista però alhora també és divertida.”
“La veritat és que és un llibre trist però m’ha agradat molt.”
“M’ha agradat molt, m’he emocionat molt llegint-lo.”
“M’he avorrit una mica però la veritat és que no m’ha fet molta pena.”
“Al principi m’agradava però no m’ha enganxat.”
“M’ha semblat divertit, trist i maco. Em va posar més trista quan es mort en Fèlix que quan es mort el protagonista, en Sam.”
“Li he baixat una mica la nota perquè era una mica trist i no tenia il·lustracions.”
“M’ha agradat moltíssim, em va enganxar tant que me’l vaig llegir en un sol dia i ho he fet dues vegades.”
**** A en Sam li agrada molt fer llistes, vam proposar als nens i nenes del club de lectura que fessin la seva pròpia llista de desitjos i aquestes són algunes de les coses que van posar:
La nostra llista de desitjos…
- Treure tot excel·lents
- Escriure un llibre
- Ser presidenta de Catalunya
- Viatjar per tot el món
- No patir cap guerra
- Crear un videojoc
- Tenir una mansió i un avió privat
- Ser famós
- Menjar en un restaurant de luxe com el del Ferran Adrià
- Descobrir vida en un altre planeta
- No tenir por a res
- Tirar-me en paracaigudes
- Ser periodista
- Superar la por a les abelles
- Plantar un arbre
- Tenir una caseta en un arbre
- Volar
- Que tothom de la meva família estigui bé
- Tenir bons amics
- Sortir a la tele
- Escalar l’Everest
- Tenir un gos
- Fer gimnàstica i guanyar una copa de plata
- Colar-me al casament d’uns desconeguts
- Que no hi hagi animals en perill d’extinció
- No morir jove (com en Sam)
Nota mitjana: 7,7
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
Títol: El clan de la lloba
Autor: Maite Carranza
Editorial: Edebé, 2006
Col·lecció: La Guerra de les Bruixes, 1
ISBN: 8423674908
Sinopsi: Des de temps immemorials, els clans de les bruixes Omar han viscut amagant-se de les sanguinàries bruixes Odish i esperant l’arribada de l’elegida per la profecia. Ara els astres confirmen que aquest moment és a punt d’esdevenir-se. L’Anaïd, que ha viscut durant els seus catorze anys de vida apartada en un poblet del Pirineu, no sap quins són els secrets que afecten les dones de la seva família… Fins que la misteriosa desaparició de la seva mare, Selene la pèl-roja, l’enfronta a una veritat tan esfereïdora com increïble i l’obliga a recórrer un llarg camí ple de perills i descobriments.
“El llibre m’ha agradat perquè és molt interessant, però fa una mica de por.
La història tracta d’una nena que es diu Anaïd. Un dia la seva mare desapareix, resulta que és bruixa i l’Anaïd no ho sabia. Les bruixes Odish són les responsables de la desaparició de la seva mare. Existeixen dos clans de bruixes, les Odish (dolentes) i les Omar (bones).
M’ha agradat i està molt bé.”
Puntuació mitjana: 8,5
Club de Lectura Galectors
Títol: Taibshe (aparició)
Autor: Carolina Lozano
Editorial: Edebé, 2010
ISBN: 9788423687299
Sinopsi: A Escòcia abunden els fantasmes i molts escocesos creuen en la seva existència. Per a la Lia, una noia de Barcelona que estudia al col·legi Royal Dunedin d’ Edimburg, aquestes tradicions tan sols formen part de la llegenda urbana de la ciutat., però un dia coneix l’ Àlastair, de qui s’enamora i amb ell descobrirà l’ altra cara de la ciutat , plena de mort i de vida, de llum i de foscor. Perquè no tots són tan vius com sembla. Taibhse, paraula gaèlica que significa “aparició”, és una apassionant novel·la paranormal en que sentiràs amb la Lia i l’ Àlastair l’ amor incert, la por i la curiositat tan d’ al´ò que és viu… com per allò que no n’ és.
“Aquest llibre m’ha encantat. És del tipus misteri i fantasmes i això, a més va sobre una noia d’institut que gairebé no té vida social i al final…”
“M’ha agradat molt. La protagonista, la Liadan, és molt valenta i molt intel·ligent. L’Àlar (Àlastair), encara que sigui una aparició, és també molt bona persona i molt amable. És una història molt interessant i molt original. Tots els personatges, tenen una història que hauràs de descobrir abans de pensar res dolent d’ells. És una història que t’enganxa i fa que no puguis parar de llegir. El recomano a tots els nois i noies de més de dotze anys que estiguin interessants en els fantasmes, o més ben dit, en les aparicions.”
“És una nena que se’n va a viure a Escòcia a viure amb un parent de la seva família i allà s’enamora. A la biblioteca del seu institut passen coses molt estranyes però ella decideix entrar-hi.”
“No m’ha agradat gaire perquè hi ha massa misteris, però sí que m’ha agradat quan s’han conegut la noia i el noi i tenen unes quantes aventures, també m’agrada com estan dibuixats.”
“A la Liadan se li moren els pares i se’n va a estudiar a Edimburg. Allà es queda amb el director de l’escola que és el seu oncle. La fan encarregada de la biblioteca perquè li agrada molt llegir. Allà coneix l’Alastair, però després s’adona que no es una persona normal, sinó que es tracta d’una aparició i tot així, s’enamoren. Al principi no li pot explicar als seus amics però al final opta per dir-los-ho.”
Puntuació mitjana: 8,5
Club de Lectura Galectors
Títol: Un campió sobre rodes
Autor: Luigi Garlando
Il·lustrador: Alessia Cruciani Matteo Piana
Editorial: La Galera, 2012
ISBN: 9788424643812
Joan Gràcia
Títol: Serena
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Editorial: Cruïlla, 2012
ISBN: 9788466130257
Sinopsi: A l’any 1428, la Serena viu a Barcelona amb la mare i les seves germanes. Treballen molt per poder pagar el rescat del pare, captiu dels pirates. Però el dia de la Candelera, mentre són a l’ofici de Santa Maria del Mar, un terratrèmol sacseja la ciutat. A la mare de la Serena li cau una pedra al cap i mor, i la noia queda sola amb sis germanes, la més petita acabada de néixer.
“M’ha agradat molt aquest llibre perquè és molt bonic, entranyable i inspirador. Sobretot perquè quan es mort la mare de la Serena i segresten el seu pare, ella es queda sola amb els seus germans i tenen cura els uns dels altres ”
“M’ha agradat molt excepte el tros dels pirates, si em passés a mi m’espantaria molt.El llibre ha estat molt bé, tota la narració i un puntet de gràcia, misteri i aventures. ”
“M’ha agradat, però no hi ha gaire acció excepte al principi quan hi ha el terratrèmol”
“Aquest llibre m’ha agradat perquè hi ha una noia que s’autosupera. El personatge que més m’ha agradat és l’Eulàlia perquè no parla, però al final canta una cançó i ja comença a parlar, fins al final no descobrim que no parlava perquè tenia vergonya.”
“M’ha agradat, perquè sembla que hagi passat de veritat. La Serena té molta força de voluntat. Ella sola s’ocupa de tota la família després que la seva mare mori. El meu personatge preferit és l’Eulàlia perquè ningú no sap que parla, però a la nit canta cançons a les seves germanes petites.”
“A mi no m’agrada que es mori la mare”
Puntuació mitjana: 8,1
Club de Lectura Galectors
Títol: Escola de dansa. El retrat misteriós
Autor: Aurora Marsotto
Il·lustrador: Donata Pizzato
Editorial: La Galera, 2010
ISBN: 9788424633943
Escola de dansa és una col·lecció de llibres que m’agraden molt. Són divertits i entretinguts, amb il·lustracions de diferents elements del ballet.
El retrat misteriós m’ha agradat molt. La Violeta i els seus companys resideixen a l’escola del Teatre, una escola on s’estudia ballet i música, a més dels estudis principals, com ara mates, socials, etc. Un dia l’Àlex, un company de la Violeta, els convida a passar una nit a casa dels seus avis. Tafanejant pel taller de l’avi, que és pintor, descobreixen el retrat d’una ballarina que els deixa fascinats: s’assembla extraordinàriament a la Violeta! és Mary Violet Duchamp, una exestrella molt famosa de la dans, i és la mare de la mare de la Violeta!
Nota: 9
Anna Pons
STEINHÖFEL, Andreas. Rico & Oskar.
El cas del macarró gratinat.
Estrella Polar, 2011.
Premi Nacional de Literatura Juvenil a Alemanya
Edat: a partir d’11 anys.
“En Rico és un noi ‘especial’, tot i que ell està content de tal i com és. No té gaires amics, veritablement, no és gaire sociable. Coneix a l’Òskar, un noi tot al contrari del que ell és, és un noi superdotat. Tot comença amb un macarró gratinat, i acaba resolent un gran misteri, Míster 2000, el segrestador de nens. L’Òskar, és segrestat per Míster 2000, un veí d’en rico. És un llibre bastant emocionant, que et fa pensar i raonar. És intrigant, ha estat molt divertit llegir-lo!”
“A mi m’han agradat les definicions de les paraules que feia en a vegades en Rico. Em feien molta, molta, molta, molta gràcia però només algunes de les definicions. El vull tornar a llegir perquè m’ha encantat”
“Es tracta d’un nen retrassat que es diu Rico. Coneix a un nen superdotat que es diu Oskar. Des que es van conèixer feien bastantes coses junts per l’edifici del Rico. Hi ha un segrestador de nens, Míster 2000 que ha segrestat molts nens, un d’ells l’Òskar. I què farà en Rico?”
“En la meva opinió, el llibre ha estat molt bé perquè m’agraden els llibres d’aventures, misteri i intriga. En Rico és el personatge més graciós i més increïble, perquè fixar-se en un macarró no és gens normal i no parlo de, tot i els seus problemes, ha aconseguit desemmascarar a un segrestador de nens molt audaç, Míster 2000.”
“A mi m’ha agradat bastant, cap a la meitat del llibre, estava súper segura de que era l’Escarré. M’han fet gràcia algunes coses, com la carta que fa al seu professor. Però no trobo sentit al títol del macarró gratinat.”
” A mi m’ha agradat bastant aquest llibre perquè és de misteri i aquestes coses m’agraden, però no m’ha enganxat massa. El personatge que més m’ha agradat és l’Òskar perquè jo tinc un tiet i un cosí superdotats i com l’Òskar també ho és doncs m’ha agradat perquè a mi sempre m’ha sorprès molt. En Rico és divertit i encara que no ho sembli una mica llest.”
Puntuació mitjana: 8,4.
Club de Lectura Galectors
Súperlectors VdM 