Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Editorial: Edebé, 2018
Pàgines: 119
ISBN: 9788468334585
Premi Edebé de Literatura Infantil 2018
Sinopsi:
Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans que arribessin a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.
Opinions:
Soc una nou, ha estat una lectura diferent que ha despertat l’interès dels nens i nenes per la seva peculiaritat veu narrativa. Els ha costat, però, entendre que és un joc de l’autor a l’hora d’explicar la història i això els ha desencantat una mica. Els han cridat molt l’atenció els personatges, per les seves peculiars personalitats. Del protagonista n’han dit coses molt boniques i quan els vaig demanar que el definissin amb una paraula, aquests van ser els adjectius que van escollir: Valent, amable, atrevit, segur de sí mateix, simpàtic, curiós, generós i empàtic. Com podeu veure, un personatge adorable que ens ha robat el cor a tots!
- Llegir aquest llibre m’ha fet una mica de pena perquè moren els pares, però m’agrada que hagi estat valent per salvar el gat.
- Aquest llibre m’ha semblat estrany, està escrit com del revés, primer explica una cosa i després la desenvolupa.
- Aquest llibre és la cosa més rara que he llegit a la meva vida! I a sobre el jutge no para de dir que es vol jubilar. És surrealista.
- No tenia molt sentit.
- Em sembla molt surrealista dir que un nen és una nou, perquè olora com una nou.
- L’he trobat estrany, si és un nen no és una nou.
- No m’ha agradat molt perquè és estrany.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 6,3/10
Club de Lectura Galectors
Autora: Judi Barrett
Il·lustrador: Ron Barrett
Editorial: Corimbo, 2012
Pàgines: 30
ISBN: 9788484704485
Sinopsi:
El petit poble de Mastegaiempassa era, més o menys, com qualsevol altre poble excepte perquè el temps canviava tres vegades al dia: a l’hora d’esmorzar, a l’hora de dinar i a l’hora de sopar. Però no plovia mai pluja, no hi nevava mai neu i no hi bufava mai vent. Plovia sopa i suc de fruita, nevava puré de patata i de vegades hi havia tempestes d’hamburgueses. Però un dia el temps va empitjorar.
Opinions:
“Fa una miqueta de gràcia perquè cau menjar del cel.”
“Les il·lustracions tenen molts detalls divertits.”
“M’ha fet molta gràcia la il·lustració del macarró gegant al cap.”
“És molt divertit i et fa venir gana.”
“És molt guai.”
“M’ha fet molta gràcia.”
Les il·lustracions ens han agradat molt i hem dedicat una estona a dir quin detall ens ha agradat més: la xemeneia amb una hamburguesa, l’home amb gelat a la cara al mig del tornado, la noticia dels espaguetis, la posta de gelatina, les cases fetes amb llesques de pa….
Per acabar ens hem inventat prediccions del temps “ideal” per a nosaltres: pluja de xocolata, tornados de quètxup, núvols de canelons…
Club de Lectura Endrapallibres
Autor: Ricard Ruiz Garzón
Il·lustrador: Maite Gurrutxaga
Editorial: Edebé, 2017
Pàgines: 192
ISBN: 9788468333144
Premi Edebé de Literatura Infantil 2017
Hem tingut un debat interessantíssim amb els nens i nenes participants al club de lectura infantil Galectors de la biblioteca. Hem parlat de solidaritat, dels refugiats, d’amistat, d’experiències noves, de la satisfacció d’ajudar algú i una vegada més, les seves opinions i intervencions em deixen sincerament meravellada.
Sílvia Cantos (moderadora del club)
Sinopsi:
La Judit té gairebé dotze anys i un do per dibuixar. Viu amb la seva mare i el seu avi a Ginebra. El seu pare, un famós pintor, va marxar a Hongria quan era petita.
La Judit està preparant-se per a un concurs de dibuix quan, inesperadament, els escacs es creuen en el seu camí i comença a aficionar-s’hi. La Judit jugarà moltes partides, però una d’elles li canviarà la vida: la que jugarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre dels escacs, nascut a l’Iran, que es comunica a través de notes enigmàtiques.
No obstant això, quan Mr. Aliyat és detingut en plena onada de terrorisme integrista, la partida d’escacs de la Judit arribarà a canviar les regles del joc.
Opinions:
“A mi m’ha agradat, perquè ha sigut un llibre interessant i m’ha enganxat. A més, té parts divertides, però la veritat és que quan vaig llegir el títol vaig pensar que seria avorrit i no ho és, de seguida que vaig començar a llegir em va agradar.”
“A mi m’ha agradat molt la Judit, perquè mai es rendeix, però em perdia una mica quan parlava el narrador.”
“M’ha agradat bastant però se m’ha fet una mica llarg. Les il·lustracions m’han agradat molt, però el nom el canviaria perquè no fa venir ganes de llegir-lo, és estrany.”
“A mi l’argument m’ha semblat molt interessant. Les il·lustracions estan ben dibuixades però són una mica apagades.”
“A mi m’ha agradat perquè em sento identificada amb la Judit perquè a mi també m’encanta dibuixar i no em rendeixo quan les coses no em surten bé.”
“Aquest llibre m’ha agradat molt perquè explica una història MOLT bonica, però no m’ha agradat que al explicar-la s’enrotlla una mica i hi ha alguns trossos que es fan una mica pesats.”
“M’agrada la manera de narrar el llibre i la sorpresa del final. També m’agrada hi hagi escacs i dibuix.”
“A mi m’ha agradat molt perquè era molt interessant. M’ha agradat que la protagonista dibuixi tot el que li va passant i m’ha agradat molt la Judit.”
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 8,15
Club de Lectura Galectors
Títol: Fèlix, ets un desastre!
Autor: Jakob M. Leonhardt
Il·lustrador: Fréderic Bertrand
Editorial: Animallibres, 2014
155 pàgines
ISBN: 9788415975205
Sinopsi:
Més enllà de dibuixar, en Fèlix no sap fer res de res. És el desastre més desastrós que hagis conegut mai, un autèntic perdedor que enllaça una calamitat amb la següent. Però a la seva vida ha aparegut la Charleen: la nova, encantadora i bellíssima companya de classe. Per desgràcia, en Fèlix tampoc té allò que se’n diu un aspecte interessant, així que si vol impressionar la noia dels seus somnis haurà de reciclar-se de cap a peus. Serà capaç? S’admeten apostes!
Opinions:
“A mi m’ha agradat MOLT aquest llibre, m’ha semblat molt divertit i els dibuixos estan molt ben fets. En Fèlix 2.0 no semblava ell.”
“A mi m’ha agradat molt, però no m’esperava que al final en Fèlix no es quedés amb la Charleen. És un llibre molt divertit i bastant intrigant perquè mai saps el que passarà. Els dibuixos també són divertits i una mica estrambòtics.”
“No m’ha agradat gaire perquè no és que m’agradin aquest tipus de llibres (diaris) a mi m’agraden de riure, amor, aventures, etc… no l’he trobat gaire emocionant. A més, si al Fèlix li agradava la Charleen i al final ella s’enamora d’ell, com és que no li fa cas i se’n va? No m’ha agradat en Robert perquè no sé com sabia on era i la que més m’ha agradat és la Lea, la trobava molt simpàtica.”
“A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè és molt divertit. El que més m’ha agradat és quan el Fèlix canvia per agradar la Charleen i és com si el món canviés, també m’ha agradat molt el Musti.”
“A mi no és que m’hagi agradat molt la història, però els dibuixos sí. Jo sóc més d’aventures i fantasia i no pas d’historietes d’amor, tot i que els dibuixos segueixo dient que són xulíssims.”
“A mi m’ha agradat bastant perquè fa un canvi només per agradar a una nena i competir amb en Robert.”
“M’ha agradat bastant, però no del tot. Hi havia taques de boli, potser estaven fetes expressament però a mi no m’ha agradat. El llibre està bastant bé i al final et sorprèn, no t’imagines el que passarà. Això és el que més m’ha agradat, la sorpresa del final.”
“En Fèlix és un desastre: va mal vestit, li surten molts grans, no es pentina… Però un dia arriba una noia nova a l’institut i ell intenta canviar només per agradar-li. No m’ha agradat gens. La història no era interessant, la manera com ho explicava tampoc i a més, al final resulta que tot i que en Fèlix aconsegueix que la Charleene es fixi en ell, aleshores ell decideix que ja no és del seu gust.”
“A mi no m’ha agradat gens aquest llibre, perquè no li he trobat cap moment d’emoció ni d’intriga.”
“M’ha agradat perquè feia gràcia, però se’m va fer molt curt. Me’l vaig acabar en només dos dies.”
“Ha sigut molt divertit tot el llibre perquè el Fèlix és una mica tonto i desastre i molt bo dibuixant. El llibre ha estat molt entretingut i m’ha agradat molt.”
Nota mitjana: 7,1
Súperlectors VdM 