Autor: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Editorial: Edebé, 2018
Pàgines: 119
ISBN: 9788468334585
Premi Edebé de Literatura Infantil 2018
Sinopsi:
Em dic Omar. El meu pare era jardiner i la meva mare feia olor de canyella. A tots dos se’ls va empassar el mar poc abans que arribessin a la platja. Els vaig veure desaparèixer mentre flotava en aquella closca de nou al costat d’altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un petit salvavides amb el meu nom. L’havia escrit la mare amb un retolador desgastat perquè no l’oblidés mai.
Opinions:
Soc una nou, ha estat una lectura diferent que ha despertat l’interès dels nens i nenes per la seva peculiaritat veu narrativa. Els ha costat, però, entendre que és un joc de l’autor a l’hora d’explicar la història i això els ha desencantat una mica. Els han cridat molt l’atenció els personatges, per les seves peculiars personalitats. Del protagonista n’han dit coses molt boniques i quan els vaig demanar que el definissin amb una paraula, aquests van ser els adjectius que van escollir: Valent, amable, atrevit, segur de sí mateix, simpàtic, curiós, generós i empàtic. Com podeu veure, un personatge adorable que ens ha robat el cor a tots!
- Llegir aquest llibre m’ha fet una mica de pena perquè moren els pares, però m’agrada que hagi estat valent per salvar el gat.
- Aquest llibre m’ha semblat estrany, està escrit com del revés, primer explica una cosa i després la desenvolupa.
- Aquest llibre és la cosa més rara que he llegit a la meva vida! I a sobre el jutge no para de dir que es vol jubilar. És surrealista.
- No tenia molt sentit.
- Em sembla molt surrealista dir que un nen és una nou, perquè olora com una nou.
- L’he trobat estrany, si és un nen no és una nou.
- No m’ha agradat molt perquè és estrany.
*****
Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho aquí mateix!
Nota mitjana: 6,3/10
Club de Lectura Galectors
Autor: Francesc Puigpelat
Il·lustrador: Oriol Malet
Editorial: Bromera
Pàgines: 152
ISBN:
Sinopsi:
Si algun dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre capità! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib.
Opinions:
“A mi m’ha agradat bastant, està ben estructura i ben escrit. El principi no m’ha agradat gaire, però al final m’ha encantat. M’agrada com el Martí s’esforça per aconseguir-ho tot.”
“M’agrada molt quan en Martí, enlloc d’escriure 5 frases sobre Pirates del Carib, escriu com un pirata i en fa una de nova. I no m’ha agradat veure com els ganduls feien bullying al Martí.”
“M’ha agradat molt la part en que en Martí s’inventa el poema i el penja a Facebook i tothom li envia comentaris.”
“M’ha agradat molt. El meu personatge preferit és en Martí, sobretot quan s’enfronta amb èxit a l’Abel i els ganduls.”
“Al principi en Martí xateja amb un negre del Johnny Depp, però al final ho fa amb l’actor de debò.”
“M’han agradat molt les poesies d’en Martí i veure com en Tom l’ajudava. ”
“A mi m’ha agradat molt aquest llibre perquè els personatges són molt divertits, encara que hi ha alguns moments una mica tristos.”
“A mi m’ha agradat molt perquè entre que m’agrada xerrar, els pirates i no m’agrada que ningú es rigui dels altres… doncs bé que ha sigut una gran aventura, molt xula, però se m’ha fet molt curt.”
*****
Nota mitjana: 9,5
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
La llegenda de Sant Jordi… explicada pel senyor drac
Autor: Carles Sala i Vila
Il·lustrador: Carole Hénaff
Editorial: Cruïlla, 2012
38 pàgines
ISBN: 9788466130103
Sinopsi:
I si resulta que el drac era vegetarià? I si la princesa era una bleda assolellada? I si la lluita entre el drac i el cavaller no va ser tan ferotge com es diu? I si la llegenda de Sant Jordi no va anar ben bé com ens l’han explicada? La llegenda de Sant Jordi explicada pel drac, que resulta que, al final, es va fer amic del cavaller!
Opinions:
“´M’ha agradat molt perquè és diferent a la famosa llegenda de Sant Jordi que ens han explicat sempre. Una història divertida i molt xula!”.
“M’agrada més la versió del Sr. Drac que la llegenda original.”
“El drac és el meu personatge favorit. No m’agrada que els dracs sempre facin de dolents. En aquest llibre el drac és molt bo, tot i que la gent del poble creu que no.”
“Les il·lustracions no m’han agradat gaire, i la princesa és molt bleda.”
“Un drac que menja falgueres? És una novetat, un drac vegetarià.”
“L’escriptor ha canviat la llegenda de Sant Jordi i ara és més divertida i graciosa.”
“La part que més m’agrada és quan el drac i el cavaller Jordi fan veure que lluiten davant el rei i el poble.”
“Al final, la cova del drac està plena de gent. Sembla una casa de colònies!”
“M’agraden els dibuixos. El drac a vegades fa de muntanya o de camí. És original.”
Nota mitjana: 7 gomets verds i 1 gomet groc.
Club de Lectura Endrapallibres
Maneres de viure per sempre
Autor: Sally Nicholls
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 204
ISBN: 9788466123389
Sinopsi:
A en Sam li agraden les dades científiques. Vol saber coses d’OVNIS, de pel·lícules de terror, de dirigibles, de fantasmes i d’investigadors; i també què se sent quan fas un petó a una noia. I, com que té leucèmia, vol estar informat sobre què és exactament la mort. Necessita resposta per a aquelles preguntes que ningú mai no vol respondre. Per això escriu un diari, ple de llistes i d’interrogants, explicant la seva vida, a casa i a l’hospital.
Opinions:
“A mi m’ha agradat bastant el llibre, però com que m’ha posat una mica trista li he baixat un punt la nota.”
“M’ha agradat molt. Aquesta història m’ha semblat molt trista però alhora també és divertida.”
“La veritat és que és un llibre trist però m’ha agradat molt.”
“M’ha agradat molt, m’he emocionat molt llegint-lo.”
“M’he avorrit una mica però la veritat és que no m’ha fet molta pena.”
“Al principi m’agradava però no m’ha enganxat.”
“M’ha semblat divertit, trist i maco. Em va posar més trista quan es mort en Fèlix que quan es mort el protagonista, en Sam.”
“Li he baixat una mica la nota perquè era una mica trist i no tenia il·lustracions.”
“M’ha agradat moltíssim, em va enganxar tant que me’l vaig llegir en un sol dia i ho he fet dues vegades.”
**** A en Sam li agrada molt fer llistes, vam proposar als nens i nenes del club de lectura que fessin la seva pròpia llista de desitjos i aquestes són algunes de les coses que van posar:
La nostra llista de desitjos…
- Treure tot excel·lents
- Escriure un llibre
- Ser presidenta de Catalunya
- Viatjar per tot el món
- No patir cap guerra
- Crear un videojoc
- Tenir una mansió i un avió privat
- Ser famós
- Menjar en un restaurant de luxe com el del Ferran Adrià
- Descobrir vida en un altre planeta
- No tenir por a res
- Tirar-me en paracaigudes
- Ser periodista
- Superar la por a les abelles
- Plantar un arbre
- Tenir una caseta en un arbre
- Volar
- Que tothom de la meva família estigui bé
- Tenir bons amics
- Sortir a la tele
- Escalar l’Everest
- Tenir un gos
- Fer gimnàstica i guanyar una copa de plata
- Colar-me al casament d’uns desconeguts
- Que no hi hagi animals en perill d’extinció
- No morir jove (com en Sam)
Nota mitjana: 7,7
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
Amics monstruosos
Autor: Anna Manso
Il·lustrador: Gabriel Salvadó
Editorial: Animallibres, 2014
117 pàgines
ISBN: 9788415975137
Sinopsi:
Els pares de la Sandra són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la seva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns “pares professionals” i sempre necessiten que ella els ajudi. Per això ha d’estar pendent del que fan, per tal de què no fiquin la pota fins dalt de tot. La Sandra però, també té un problema, perquè és la nena més tímida i poruga de l’univers.
Opinions:
“M’agraden les històries amb MONSTRES. El gat mòmia Egipci és el meu personatge preferit perquè és un expert en les multiplicacions, i a mi m’agraden les matemàtiques.”
“A mi m’ha agradat perquè és molt DIVERTIT. Jo crec que els animals monstruosos apareixen de veritat. La Sandra no els somia perquè a l’endemà té son a l’escola perquè ha dormit poc.”
“El meu personatge favorit és el gos zombi que es diu Antoni Ramon. Fa por, pudor i té una cua que sembla una pota de pollastre.”
“M’agrada perquè la Sandra és valenta i supera la seva timidesa. En Ramon li explica un truc per a quan una cosa no li surt: XIULAR. Quan xiules tot et surt millor!”
“El gat mòmia em fa molta gràcia. Me l’imagino cantant la taula del 7 mooolt a poc a pooc.”
“M’agradaria aprendre a jugar al joc de cartes els nou vampirs maleïts que en Ramon li ensenya a la Sandra.”
“La Sandra és una noia molt espavilada que sort en tenen els seus pares perquè ells són una mica inexperts.”
“Les parts de la història on surten els monstres m’agraden més que la resta.”
“Sóc molt fan del gat mòmia!!!”
Nota mitjana: 10
El signe prohibit
Autor: Rodrigo Muñoz Avia
Editorial: Edebé, 2015
Pàgines: 205
ISBN: 9788468315805
Sinopsi:
L’Aleksandra és la millor amiga del Jordi. Quan ella desapareix, el Jordi pren la decisió més difícil de la seva vida: parlar sense la lletra «a» fins que la nena torni o ell la trobi. Per això comença a investigar la misteriosa fugida de l’Aleksandra; pel que sembla, els seus orígens russos hi juguen un paper important. L’amiga ha deixat pistes per al Jordi, que semblen indicar que no se n’ha anat per voluntat pròpia.
Opinions:
“A mi m’ha agradat molt el llibre i em sembla un bon repte “perequià” parlar envitricoll durant un temps determinat. L’acudit del final em va fer molta gràcia. En el fons, jo crec que l’Aleksandra és molt espavilada i en Jordi se les va arreglar dient-li Irene enlloc del seu nom.”
“L’Aleksandra és la millor amiga d’en Jordi i un dia de sobte desapareix, ningú sap per què però el Jordi no es queda de braços creuats. Ell quan veu que desapareix decideix no dir la lletra “A” i buscar-la. Jo crec que aquest llibre és molt xulu i m’ha recordat a una amiga meva. M’ha agradat molt!”
“M’ha agradat perquè era molt de misteri, però a estones se’m feia llarg. En algun capítol del llibre només parlava d’algú en concret i això no m’agrada.”
“No és que m’hagi agradat massa. Va d’un nen que es diu Jordi i la seva millor amiga és l’Aleksandra, que desapareix i aleshores ell decideix no fer servir la lletra “A”. Els pares d’en Jordi li diuen que no investigui res però ell no els fa cas.”
“Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè els llibres de misteri m’enganxen molt. Les il·lustracions no m’han agradat gaire però la història no ha compensat.”
“L’Aleksandra és la millor amiga d’en Jordi, un dia desapareix i ell decideix parlar sense la “A”, la lletra preferida de l’Aleksandra. En Jordi decideix investigar malgrat jurar als seus pares no fer-ho. Va al centre d’acollida on vivia l’Aleksandra i descobreix que ella té uns tiets que ningú coneixia, ni ella mateixa. Tot plegat molt sospitós. Reben una carta al centre d’acollida, de l’Aleksandra, ella mai no escriuria una carta i a més hi ha un missatge per en Jordi…”
“M’ha agradat que en Jordi i l’Aleksandra siguin tan amics i no m’esperava que l’Aleksandra fos russa.”
“A mi no m’ha agradat gaire perquè no me l’imaginava així i llavors no li he trobat la gràcia.”
“A mi m’ha agradat bastant, és un gest molt bonic de part d’en Jordi demostrant la lleialtat i l’amistat que té amb l’Aleksandra.”
“M’ha agradat sobretot el final perquè és el tros més emocionant de tot el llibre, però el començament també m’ha agradat perquè en Jordi no deia la “A” i parlava l’idioma Envitricol. També té alguns moments divertits com quan el Cetrespeo s’enfada amb en Jordi i el castiga.”
“M’ha agradat bastant perquè era mig de misteri i mig d’aventures. L’únic que se m’ha fet una mica curt. També m’ha agradat la forma de parlar d’en Jordi.”
Nota mitjana: 8,0
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
La nena de l’arbre
Autor: Rubèn Montañá
Il·lustrador: Mercè López
Editorial: La Galera, 2014
162 pàgines
ISBN: 9788424652173
Dalt d’un arbre viu una nena. A l’Ona li sembla estrany, que una nena visqui dalt del plàtan que hi ha davant l’escola. I que ningú no se n’adoni ni la trobi a faltar. Potser és aquest misteri el que l’empeny cada cop més a saber més coses de l’Aurèlia, la nena de dalt de l’arbre que no vol saber res del món de sota.
En la darrera sessió del club de lectura infantil, els nens participants van comentar la lectura “La nena de l’arbre” corresponent a la tria d’Atrapallibres d’enguany, en general la lectura ha resultat molt satisfactòria i les valoracions han estat molt positives, remarcar com a dada interessant que a una part dels lectors els ha costat entendre el final de la història, tot i així li han donat una nota global de 8,8. Alguns dels seus comentaris han estat els següents:
“Ha sigut molt interessant i complicat la última part per el fet que l’Aurèlia sigui gran i es trobi amb la jove Aurèlia.”
“Primer em va semblar una mica avorrit, però de seguida vaig començar a sentir intriga per la història, el final és una mica trist.”
“Al principi no m’agradava però després s’ha posat interessant i al final m’ha agradat molt.”
“M’ha agradat molt, és una història molt bonica que parla de com els arbres s’assemblen a les persones.”
Club de Lectura Infantil
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
Títol: La iaia
Autor: Peter Härtling
Il·lustrador: Roser Capdevila
Editorial: La Magrana, 1999
ISBN: 847410145X
Sinopsi: Kal·li és un nen alemany que perd els seus pares i ha d’anar a viure amb la seva iaia. La iaia és la història d’aquesta nova i difícil convivència entre Kal·li i la seva àvia. En el llibre es comparen els punts de vista dels dos personatges. Una història trista, però tractada amb naturalitat i realisme.
“M’ha agradat perquè parla d’un nen que es diu Kal·li que es queda orfe i l’adopta la seva àvia. Els dos viuen moltes aventures plegats.”
“En Kal·li és un nen que un dia se li moren els pares i se’n va a viure amb l’àvia. La iaia és molt diferent d’en Kal·li, i s’haurà d’adaptar.”
“No m’ha agradat perquè el trobo una mica avorrit.”
“La iaia parla al final de cada capítol, i llavors veus realment el que ella pensa de tot plegat.”
“No m’ha agradat perquè no passa gairebé res…”
“M’ha agradat perquè parla d’una història familiar. Al principi en Kal·li i la iaia no s’entenen, però després s’estimen molt, És una història tendra.”
Puntuació mitjana: 6,6
Club de Lectura Nosaltres També Llegim
Títol: Llibre d’encanteris de la Vella Taràndula
Autor: Jordi Folck
Il·lustrador: Agustín Comotto
Editorial: La Galera, 2012
ISBN: 9788424642709
Sinopsi: L’endemà de Reis, en Pere porta la seva millor joguina a l’escola. Però no té en compte el Tomàs, el bestiota de la classe, que li trenca el cotxe teledirigit. Aleshores, decideix venjar-se’n a través d’un vell llibrot d’encanteris que havia estat del seu avi. Amb només uns mots llançats al vent és capaç d’aconseguir que plogui peixos, que les vaques volin, deixar mut algú uns dies o tornar la vida als morts. Però la vella Sargantana, una veïna que és una bruixa perillosa, vol posseir el llibre i està disposada a tot allò humà i inhumà per aconseguir-lo. Així en un poble on mai no passava res, de cop i volta tot es capgira i passen les coses més increïbles per culpa d’una guerra màgica i terrible!
“No m’ha agradat gaire. Massa complicat. Molts morts, zombis…”
“Al principi semblava interessant, però la història va de més a menys.”
“El final no l’acabo d’entendre… Tot plegat és una mica massa enrevessat!”
“L’episodi més divertit: una vaca voladora!”
“Aquestes històries em fan una mica de por. És tot molt fosc.”
“A mi sí que m’ha agradat. Hi ha misteri i aventures. La bruixa Sargantana és molt dolenta!”
“Jo no l’he acabat. Aquest tema de bruixes, encanteris i màgia negra no m’agrada”.
Puntuació mitjana: 4,5
Club de Lectura #Atrapallibres
Títol: Jo, Elvis Riboldi
Autor: Bono Bidari
Editorial: La Galera, 2011
ISBN: 9788424636845
Sinopsi: L’Elvis Riboldi és un nen molt, molt especial. Uns diuen que és el mateix dimoni. I l’Elvis ho explica per sí mateix, sense estalviar-se detalls escabrosos. L’Elvis Riboldi provoca tants desastres com rialles als seus lectors. En aquesta primera entrega, l’Elvis repassa els seus records d’infantesa més estimats. Tres pàgines més tard se li acaben els records d’infantesa més estimats i comença amb els més odiosos. I fa riure encara més.
“Molt divertit. És el llibre que més m’ha agradat dels que he llegit últimament.”
“L’Elvis és entremaliat, un belluguet que sense adonar-se sempre la fa grossa.”
“M’ha agradat que tingui il·lustracions. Es llegeix com un còmic. Molt divertit!!”
“L’Elvis és un nen especial, diferent. Treu males notes i atabala a tothom. No para mai quiet. No saben ben bé què li passa a l’Elvis. Finalment, visita un metge i resulta que és hiperactiu. Després millora a l’escola i els seus companys l’entenen més.”
“M’agrada que tingui dibuixos. Fa la lectura més divertida. Ja tinc ganes de llegir més històries de l’Elvis.”
“Moooolt divertit. L’he llegit 2 vegades i tot.”
Puntuació mitjana: 9,5
Club de Lectura #Atrapallibres
Súperlectors VdM 