248 funerals

 

Autor: Deborah Wiles

Editorial: Viena, 2018

Pàgines: 265

ISBN: 9788483309230

 

 

Sinopsi:

La protagonista d’aquesta novel·la diu que ha assistit a 247 funerals. I això que només té 10 anys. Sembla estrany, però no ho és tant si tenim en compte que la seva família porta la funerària del poble. Així que ella sap molt bé com cal comportar-se en un funeral i està acostumada a entomar les desgràcies… O això era el que es pensava fins que les coses van començar a anar-li molt malament: mor de sobte la seva estimadíssima tia Florentine, una velleta adorable; la seva millor amiga, Declaration, l’evita sempre que pot, i el seu cosinet Peach, un ploramiques insuportable, se li enganxa com una paparra i la segueix pertot arreu. Però és que la vida és plena de sorpreses. I la més important és descobrir com les enfrontaràs.

 

Opinions:

  • A mi m’ha agradat molt aquest llibre, sento que el tema és molt bo i m’hi vaig enganxar de seguida. Està tot molt ben explicat, sense massa detalls o coses innecessàries i m’ha fet sentir que estava dins el llibre. Mentre llegia he sentit moltes emocions, de moment és el llibre que més m’ha agradat de tots els que he llegit aquest any.
  • M’ha agradat que parli de la mort obertament, sense fer-ne un tabú. També m’han agradat les il·lustracions i que hi hagi un mapa al principi del llibre.
  • M’ha agradat més del que m’esperava pel títol. Una cosa que m’ha semblat curiosa és que hi havia diferents aventures. Passaven coses que no tenien gens de semblança, com per exemple, quan parla de la mort dels seus rebesavis, i després parla d’una aventura amb el seu cosí. El que no m’agraden són els noms (la majoria).
  • Té una bona història però la portada et fa rebutjar el llibre ja que és bastant infantil. Al llibre li falta un final perquè quan l’acabes és com si li haguessin arrencat les últimes pàgines. Per mi, no hi haurien d’haver els dibuixos dels personatges ja que m’agrada imaginar-los.
  • Al principi no em va agradar molt però després es posa més interessant. També m’agrada perquè toca molt bé el tema de la mort, ja que ara hi ha molts llibres que eviten parlar d’aquest tema i a vegades no ho fan tan bé.
  • M’han agradat molt les il·lustracions del llibre.
  • A mi m’ha agradat que hi hagués una nena que a casa seva tenen una funerària, m’ha impressionat i a la vegada espantat una mica, perquè no li afecta gens.
  • M’ha agradat molt perquè no és la mena de llibre que m’esperava per el títol. M’han agradat molt les il·lustracions.
  • A mi m’ha agradat aquest llibre perquè m’agraden les històries tristes i aquest és molt original, es llegeix molt bé.

*****

Si voleu fer un tastet del llibre podeu fer-ho  aquí mateix!

Nota mitjana: 7,82/10

Club de Lectura Juvenil Pàgines en blanc…


Posted by in Club de lectura juvenil, Pàgines en blanc..., Ressenyes, Tertúlies Etiquetes: , ,