El signe prohibit
Autor: Rodrigo Muñoz Avia
Editorial: Edebé, 2015
Pàgines: 205
ISBN: 9788468315805
Sinopsi:
L’Aleksandra és la millor amiga del Jordi. Quan ella desapareix, el Jordi pren la decisió més difícil de la seva vida: parlar sense la lletra «a» fins que la nena torni o ell la trobi. Per això comença a investigar la misteriosa fugida de l’Aleksandra; pel que sembla, els seus orígens russos hi juguen un paper important. L’amiga ha deixat pistes per al Jordi, que semblen indicar que no se n’ha anat per voluntat pròpia.
Opinions:
“A mi m’ha agradat molt el llibre i em sembla un bon repte “perequià” parlar envitricoll durant un temps determinat. L’acudit del final em va fer molta gràcia. En el fons, jo crec que l’Aleksandra és molt espavilada i en Jordi se les va arreglar dient-li Irene enlloc del seu nom.”
“L’Aleksandra és la millor amiga d’en Jordi i un dia de sobte desapareix, ningú sap per què però el Jordi no es queda de braços creuats. Ell quan veu que desapareix decideix no dir la lletra “A” i buscar-la. Jo crec que aquest llibre és molt xulu i m’ha recordat a una amiga meva. M’ha agradat molt!”
“M’ha agradat perquè era molt de misteri, però a estones se’m feia llarg. En algun capítol del llibre només parlava d’algú en concret i això no m’agrada.”
“No és que m’hagi agradat massa. Va d’un nen que es diu Jordi i la seva millor amiga és l’Aleksandra, que desapareix i aleshores ell decideix no fer servir la lletra “A”. Els pares d’en Jordi li diuen que no investigui res però ell no els fa cas.”
“Aquest llibre m’ha agradat molt, perquè els llibres de misteri m’enganxen molt. Les il·lustracions no m’han agradat gaire però la història no ha compensat.”
“L’Aleksandra és la millor amiga d’en Jordi, un dia desapareix i ell decideix parlar sense la “A”, la lletra preferida de l’Aleksandra. En Jordi decideix investigar malgrat jurar als seus pares no fer-ho. Va al centre d’acollida on vivia l’Aleksandra i descobreix que ella té uns tiets que ningú coneixia, ni ella mateixa. Tot plegat molt sospitós. Reben una carta al centre d’acollida, de l’Aleksandra, ella mai no escriuria una carta i a més hi ha un missatge per en Jordi…”
“M’ha agradat que en Jordi i l’Aleksandra siguin tan amics i no m’esperava que l’Aleksandra fos russa.”
“A mi no m’ha agradat gaire perquè no me l’imaginava així i llavors no li he trobat la gràcia.”
“A mi m’ha agradat bastant, és un gest molt bonic de part d’en Jordi demostrant la lleialtat i l’amistat que té amb l’Aleksandra.”
“M’ha agradat sobretot el final perquè és el tros més emocionant de tot el llibre, però el començament també m’ha agradat perquè en Jordi no deia la “A” i parlava l’idioma Envitricol. També té alguns moments divertits com quan el Cetrespeo s’enfada amb en Jordi i el castiga.”
“M’ha agradat bastant perquè era mig de misteri i mig d’aventures. L’únic que se m’ha fet una mica curt. També m’ha agradat la forma de parlar d’en Jordi.”
Nota mitjana: 8,0
Club de Lectura Galectors
Biblioteca Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar)
Súperlectors VdM 
You must be logged in to post a comment.